dimarts, 31 de desembre del 2013

Trenc d'alba




A veure, ara que tinc
més anys que promeses per cumplir
més gepa que pit
més urpades què carícies
tot i això, o potser per això
vaig a la recerca
en cada trenc d'alba
del goig pel nou dia 
aferrant-me per no perdre
ni una purna de bogeria 
ni un toc de ingenuïtat
per reprendre l'alenada
per sentir-me viva
com si fos el primer dia
com si fos l'últim
com el qui estrena un vestit
o rep un regal inesperat. 

-Xelo Llopis-

del poemari "Guarda'm el secret"
Xelo Llopis
Ed. Germania 2012

dilluns, 23 de desembre del 2013

Mans




Mans que acaricien
mans que arrapen
mans que guareixen
mans que deixen anar
mans aspres
mans suaus
mans brutes
mans netes
mans que escalfen
mans que gelen
mans que treballen
mans desficioses
mans lluitadores
mans impassibles
mans que ofeguen il.lusions
mans que retallen esperances
mans que taponen somriures
mans que signen condemnes
mans que signen poemes
mans...

- Xelo Llopis-

Imatge: Cova de les Mans. Patagònia Argentina

dissabte, 21 de desembre del 2013

M'ha fet il.lusió

M'ha fet il.lusió veure el meu nom a la Revista "Serra d'Or"Article de Miquel Lluís Muntané. Desembre 2013.  


dimecres, 18 de desembre del 2013

Ets




Desassossec
placidesa
tebiesa
calfred
recer 
dèria
desencís
bogeria
dolçor
alegria
tristor
tacte
de nit
miratge
a l'albada


-Xelo Llopis-

Imatge: Kate Cj Wu

dilluns, 9 de desembre del 2013

En terra de ningú




És allà
en terra de ningú on va trobar
el lloc per sembrar llavors de somnis
regada amb un degoteigr de pensaments
fertilitzada amb grapats de paraules no dites
en  nits de lluna plena
suaument acarona el fruit
i amb exquisida dolçor
li arrenca les incerteses.


-Xelo Llopis-

dimarts, 3 de desembre del 2013

Illa artificial




Empaitada pel desencís
torna a l'illa artificial
de la seua solitud
tot just quan arriba l'hora de la basarda
tancar portes i finestres
atrinxerar-se al recer de les parets d’una pell
esquinçada de somnis no assolits
d'esperances mortes
soliloquis muts

- Xelo Llopis-

Imatge: Gus Busselo

dijous, 28 de novembre del 2013

Hora punta




Al meu cap
sempre és hora punta
trànsit incessant,
carrils atapeïts de records
esgarips de les botzines
direccions prohibides
desitjos escanyats
empenta retinguda
carrers sense sortida.

-Xelo Llopis-

dijous, 21 de novembre del 2013

Sense blaüres


A tantíssimes dones


No tens blaüres a la pell
tampoc et sagna el llavi
mai t'ha posat la mà al damunt
ni tan sols per acaronar-te
mai hi va haver
una paraula més alta que l'altra
amb el to suau de la seua veu
un cabàs de retrets
una tona de culpes mai  enteses
les seues raons carregades de raó
les teues emmudides gola avall
quan la densitat del silenci ofega
la indiferència treu les urpes
i una por indescriptible
glaça el teu somriure

-Xelo Llopis-

Imatge: de la xarxa

dimarts, 19 de novembre del 2013

Gronxador




El seient del gronxador
embuatat de melangia
enlairada
els records a la cara
els que salvares de l'amnèsia
els que no fan mal
els que et donen alè
idealitzats potser
escollits en la memoria
indret segur
desitjable
acollidor.

-Xelo Llopis-

Imatge: Terri Murphy



dilluns, 18 de novembre del 2013

Polsim daurat



Sota el polsim daurat
on suren les rialles
i espurnegen les mirades
hi sol haver
un rerefons de tristesa
les llàgrimes
s’han anat enfonsant
deixant aquell regust
de malenconia.

-Xelo Llopis-

diumenge, 17 de novembre del 2013

Amic meu



Ningú mor la vespra ni sap a quina hora
però tu amb aquella barreja precisa
d'alcohol i barbitúrics
coneixies el moment exacte
per aturar-te en el camí.

La ràbia em surt per cada porus
i si estigueres viu
et pegaria un cop de puny
per desfogar-me

Ara tots contemplen el teu cos inert
parlen de la teua  bonhomia
i busquen respostes al teu final.

Estaves cansat -em deies-
i qui no amic meu!.

El meu cap enyora ja el teu muscle
tenia la mesura justa on recolzar
inquietuds i somnis
mentre tu m’escoltaves
i acariciaves suaument el cabell.

Per força he de seguir estimant-te
però em dol
convertir-te en record.

-Xelo Llopis-

divendres, 15 de novembre del 2013

Corre alegria





Corre alegria
corre       
que no t'enxampe la tristesa
ella fornida
tu àgil

corre alegria
corre
no et deixes entrampar
ja saps
de les seues estratagemas
pot engolir-te

corre alegria
corre
té urpes
i una xarxa llefiscosa

corre alegria
corre       
no caigues
en el seu parany

-Xelo Llopis-

Imatge: Barbara Hörburguer


divendres, 8 de novembre del 2013

Sincronia




Rellotges en sincronia 
sortim del cos a mitjanit
som-hi
esperaré sota aquell fanal 
que il.lumina somnis

-Xelo Llopis-

divendres, 1 de novembre del 2013

Vestit de silenci



Estimava la vida
la menjava a mossets xicotets
assaborint-ho tot
el rebost ple
llaunes de desig
pots de versos
caixes  de carícies
xarop d'amor
besos envasats al buit
llesques d'il. lusió
massa menjar potser
per una ànima somiadora
ara ja només podía
tancar el rebost
per cobrir el seu cos
amb aquell vell i arnat
vestit de silenci.

-Xelo Llopis-



Imatge: Ian Webb

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Escric ..





Escric, esborre
i el rastre de les paraules
queda marcat en aquest cor
rovellat pel plany.

-Xelo Llopis-

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Eixir








Potser ha arribat l’hora
d’eixir del bucle que t'ofega
aquell on vius instal.lada
no has de tenir por
et jutjaran igualment
i aquests  que ara et jutgen
mai riuen
ni ploren amb tu

Ix ja
potser isques disparada
i t’estampes contra un mur
o potser isques
amb tanta força
que travesses
la muntanya de neguits
que t'impedeixen veure
una vall sense boira

- Xelo Llopis-

Imatge: Tom Gent

divendres, 18 d’octubre del 2013

Paraules en roig



A Fidel Picó


Les teues paraules en roig
em recorden
el color de la sang
la lluita quotidiana
les albades
els capvespres
un bon meló d'Alger a l'estiu
les magranes a la tardor
m'evoquen tantes coses!

De les teues paraules en roig
quede corpresa
amb elles
la poesía
és el millor estri
per denunciar
tot el seguici d'injustícies

Amic
amb quina facilitat
avives els sentits
no canvies el color
a les teues paraules en roig
roig
també és el color de les flames
que escalfen els hiverns
i no voldria quedar glaçada

- Xelo Llopis-


dijous, 17 d’octubre del 2013

Al barri de Sant Feliu





Amb ulls cansats
i mirada d'infant
hem tornat al barri
que ens va veure créixer
ara carrers plens de cotxes
abans xiquets cordes i  balons
en  fer-se fosc
brams de mares
cridant a viva veu

Hem tornat al barri
el vell mur 
d'aquell hort de tarongers 
que travessàvem per un forat 
ha donat pas a un carrer infinit
gairebé tant 
com la nostra inabastable imaginació
l'almàssera que ens servia d'amagatall
ja no existeix
el veïnat s'ha renovat
i malgrat les absències 
pels seus carrers
saludem als que encara hi són 
recordant-nos
les mil i una trapelleries.

Hem tornat al barri aquell 
d'on potser 
mai hem volgut eixir

Imatge: Dima Dmitriev

dimecres, 16 d’octubre del 2013

De matinada







Marxares de matinada
molt abans 
que el dia clarejara 
sense fer soroll
sense adonar-te'n
despagats quedarem 
si saberes 
quantes coses han passat 
i jo sense 
poder-te les contar.

- Xelo Llopis-









dijous, 10 d’octubre del 2013

Nits de foc

Poema escrit a quatre mans, les de Fidel Picó  i les meues des de la complicitat de l'amistat



    

I

No hi ha nits fredes
si t’endinses en els somnis !.

II

Hi ha nits de cotó fluix,
de llençols desfets,
de llambordes enceses.
“He tingut un somni” –va dir aquell.
‘Doncs jo el vull exercir i ara’,
li va dir abraçant-se a ell.
I tot va començar.
Les flames imparables de la llar de foc
enfilaven el mercuri roig
a quotes d’ocell que anhelava
el cim més alt.
Ambdós van exercir dos somnis fosos en un.
La síntesi de les nits de foc
havia estat acomplerta !.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

De cop




De cop
t’omples de pors
totes les febleses
totes les inseguretats
t'acompanyen
el camí
ple de pedres
el cel
ple de núvols negres
horitzó incert
sense aixoplucs
sense dreceres
sense marxa enrere

-Xelo Llopis-

Imatge: Michal Klimczak

dijous, 3 d’octubre del 2013

Pell endins






Pell endins
un univers germina
mentre per fora
la vida t’engoleix
Pell endins
decepcions incurables
gaubances immesurables
llunes de tres en tres
i tu sense adonar-te'n
Pell endins
abraces hores mortes
ets hoste de somnis
de desitjos inconfessables
de vida mai viscuda
Pell endins
núvols i reixes
Pell endins
tu només
per fora
pur miratge.

-Xelo Llopis-


Imatge: Jerry Uelsmann

dissabte, 28 de setembre del 2013

Inventari






A la prestatgeria de l'ànima,
una enciclopèdia de dubtes 
una antologia d'absències
manuscrits de no m'oblides
receptaris de somriures
apunts de benvinguda
manuals d'amor sincer
un volum de decepcions
un bloc de llàgrimes seques

-Xelo Llopis-

(Setembre 2012)

dilluns, 23 de setembre del 2013

Esperant la son



I mentre espere la son
tanque els ulls
ixen a ballar 
somnis i vivències 
cabòries i febleses 
angoixes i desitjos 
gojos i tristeses
i la son 
no ve 
la pista de ball 
s'omple de gom a gom 
i tots els neguits
i totes les joies 
s'agafen de la cintura 
i ballen a la conga 
però la son 
la son
no ve

- Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

dijous, 19 de setembre del 2013

"Guarda'm el secret" Dénia 7 de setembre de 2013



Des que "Guarda'm el secret" va veure la llum, ha estat entrant i sortint de La Marina, el 7 de setembre va estar a Dénia, i ho va fer gràcies a un bon grapat de bona gent que des del primer moment han estat ací donant ànims i encoratjant-me.

En aquesta ocasió el xiulit el va donar Txin Javier Ruiz i aprofitant l'exposició col.lectiva d'art que a l'edifici Baleària es feia i en la qual ell mateix participava va voler aprofitar l'espai perquè a l'art se li uniren versos i música.


XELO I EL SEU SECRET A DÉNIA.


Hi havia una vegada un rebost, on les seues prestatgeries estaven plenes de paraules dolces, mots que somriuen, carícies, enyors, estimes....., en ell, en el raconet més arrecerat hi han nadons i menuts que tenen por, i una xiqueta, Laura, que es prepara per a la funció....., hi han unes espardenyes a la vora d'unes sabates de tacó, un café, un pa untat amb tendresa, el pare, uns amics i un secret. És així com va arrivar "Guarda'm el secret" a mi, a través del blog de Xelo "Un rebost de paraules", i molt de temps abans de coneixer-la en persona.



Vaig conèixer a Xelo un vespre a València, portavem mesos preparant la presentació a Xàbia; Xelo, Joan i jo, i a través de missatges de text i uasaps haviem creant molta complicitat sense haver-nos vist els ulls. Fins a l'últim minut de l'encontre encara bullien el mòbils, neguitosos com estaven per la nostra trobada . Res em va decebre, aquesta gran dama, era tal qual l'havia imaginat, tal qual són els seus versos, senzills i propers.






I és a partir d'ahí que hem anat cultivant una amistat feta d'il.lusions, confidències, somriures, neguits, nervis i km, molts km. de carretera..... així que ben bé vos puc dir, que aquesta dona tosssuda, com a ella li agrada dir que és, lluitadora, compromesa en la defensa dels drets socials, la nostra llengua i la nostra cultura,  valenta e inquieta, no és per això d'extranyar que a més a més d'escriure faça teatre , és alhora una dona tendra, generosa, oberta, capaç d'emocionar-se amb un petit gest i amb els braços sempre a punt per a donar una abraçada.

En "Guarda'm el secret" trobem un reflexe del que és Xelo, una persona generosa que sap estimar, i que a poc a poc va despullant-se davant les emocions i amb una tendressa colpidora ens parla de la il·lusió i l'amor, de la lluita i ens empeny a sortir al carrer,  o ens parla també del pas del temps i el neguit per les absències, i ho fa sense disfresses, amb l'ànima nua.

En aquest poemari publicat per l'editorial Germania dins la col·lecció "Mil poetes i un país" Xelo es fa pessigolles al mapa dels sentiments i ens trau cap a fora emocions a les que aparentment li hem donat l'esquena, no sé si per deixadesa, per la rutina diaria o perquè aquest temps foscos que estem vivint no ens deixa veure'ls amb l'espontaneitat que ho fa Xelo, ella reflexa els moments que estem vivint diàriament com a prosa de que la vida està plena de sentiments i sensacions, i com una formigueta aconsegueix que paraula a paraula, vers a vers autora i lector ens endisem en el mateix camí.


M'agradaria acabar llegint-vos un poema que Fidel Picó va dedicar a Xelo i a la seua poesia i en el qual em sent reflectida en aquest versos que escriu, per que a mi, igual que a ell també, se m'abraonen amb vehemència un conjunt de sentiments en llegir la poesia de Xelo LLopis.


  

SOBREVOLANT



Al matí, al migdia, m’arriben els teus poemes.
Traspassen la velocitat de la llum
sobrevolant els meus batecs
també d’altes i sentides volades,
i penetren als meus murs de cotó fluix.
Mentre, cau aigua, i el meu tedi
deixa pas a la lectura dels teus seculars crepuscles,
onades que xopen el meu buit.
Una pluja de mots se m’abraona amb vehement alçada.
Traspasses el pont dels escollits;
el llaç necessari a tants cordons
segmentats, perduts a la intempèrie
o desballestats per tants segles rutinaris de misèria.
Plou i és primavera i les flors dels ametllers
dibuixen de blanc i claredat els meus túnels.
És quasi cada dia, i de reüll miro el mòbil.
D’amagatotis...esguardo els teus núvols blancs
com nates impossibles. Miro la pantalleta
per si hi ha un avís.
Guaita !, vibren els ocellets del sud.
Em sobrevolen llurs batecs, travessen l’Ebre
amb els seus ponts. És primavera i em cau
una pluja de mots se m’abraona amb vehement alçada.


MOLTES GRÀCIES!.



A partir d'aquestes dolces i entranyables paraules d'Encarna Roselló va començar el recital, agraïda a tots els que van voler participar, d'uns ja ho sabiem però entre el públic assistent altres van voler participar de forma espontània






Rosa Montero: Fer l'amor amb tu


Laura Beltran: Mare


Luis Beltran: Quan vullgues


Laura Mequinenza, no perdia detall amb la seua càmera



 Jaume Ivorra: Estime la gent i Pare


 Isabel Martí: Per tu i Pluja als ulls


Diana: Abraçada i De major vull ser



 Paco Bertomeu



 Juanjo Sala: Sortim al carrer i Desitjos íntims



Txin: No em penedisc



 Víctor Moya: Si vols i Amics


 Vicent Ivars: Un cafè (sort que Joan Femenia encara no hi era)


Inma Campos: Guarda'm el secret



Àngels Gómez: Laura, I succeïx


La gran Inma Sancho: Mira't



El meu Víctor: Maleït despertador 


 Dolors Alexandre : Un bocí de tendresa




 Vicent Balaguer: Per estar junts



La inestimable col.laboració de Joaquim Boscà que va voler participar com millor sap, amb la guitarra



Encarna Roselló: Dubte i desig i Recordar





Xelo Llopis: Inventari i Setembre






Per finalitzar un concert improvisat de guitarra i bandoneó amb Joaquín Boscá i Fernando Gotan

















I ara un "relaxing cup" , però nosaltres amb un bon entrepà regat amb cervesa fresqueta




Celebrant que els Jocs Olímpics s'anaven a Japó














Amb dues bones amigues del cor de La Costera



Fotos: Txin Javier Ruiz  (gràcies)