dijous, 28 de novembre del 2013

Hora punta




Al meu cap
sempre és hora punta
trànsit incessant,
carrils atapeïts de records
esgarips de les botzines
direccions prohibides
desitjos escanyats
empenta retinguda
carrers sense sortida.

-Xelo Llopis-

dijous, 21 de novembre del 2013

Sense blaüres


A tantíssimes dones


No tens blaüres a la pell
tampoc et sagna el llavi
mai t'ha posat la mà al damunt
ni tan sols per acaronar-te
mai hi va haver
una paraula més alta que l'altra
amb el to suau de la seua veu
un cabàs de retrets
una tona de culpes mai  enteses
les seues raons carregades de raó
les teues emmudides gola avall
quan la densitat del silenci ofega
la indiferència treu les urpes
i una por indescriptible
glaça el teu somriure

-Xelo Llopis-

Imatge: de la xarxa

dimarts, 19 de novembre del 2013

Gronxador




El seient del gronxador
embuatat de melangia
enlairada
els records a la cara
els que salvares de l'amnèsia
els que no fan mal
els que et donen alè
idealitzats potser
escollits en la memoria
indret segur
desitjable
acollidor.

-Xelo Llopis-

Imatge: Terri Murphy



dilluns, 18 de novembre del 2013

Polsim daurat



Sota el polsim daurat
on suren les rialles
i espurnegen les mirades
hi sol haver
un rerefons de tristesa
les llàgrimes
s’han anat enfonsant
deixant aquell regust
de malenconia.

-Xelo Llopis-

diumenge, 17 de novembre del 2013

Amic meu



Ningú mor la vespra ni sap a quina hora
però tu amb aquella barreja precisa
d'alcohol i barbitúrics
coneixies el moment exacte
per aturar-te en el camí.

La ràbia em surt per cada porus
i si estigueres viu
et pegaria un cop de puny
per desfogar-me

Ara tots contemplen el teu cos inert
parlen de la teua  bonhomia
i busquen respostes al teu final.

Estaves cansat -em deies-
i qui no amic meu!.

El meu cap enyora ja el teu muscle
tenia la mesura justa on recolzar
inquietuds i somnis
mentre tu m’escoltaves
i acariciaves suaument el cabell.

Per força he de seguir estimant-te
però em dol
convertir-te en record.

-Xelo Llopis-

divendres, 15 de novembre del 2013

Corre alegria





Corre alegria
corre       
que no t'enxampe la tristesa
ella fornida
tu àgil

corre alegria
corre
no et deixes entrampar
ja saps
de les seues estratagemas
pot engolir-te

corre alegria
corre
té urpes
i una xarxa llefiscosa

corre alegria
corre       
no caigues
en el seu parany

-Xelo Llopis-

Imatge: Barbara Hörburguer


divendres, 8 de novembre del 2013

Sincronia




Rellotges en sincronia 
sortim del cos a mitjanit
som-hi
esperaré sota aquell fanal 
que il.lumina somnis

-Xelo Llopis-

divendres, 1 de novembre del 2013

Vestit de silenci



Estimava la vida
la menjava a mossets xicotets
assaborint-ho tot
el rebost ple
llaunes de desig
pots de versos
caixes  de carícies
xarop d'amor
besos envasats al buit
llesques d'il. lusió
massa menjar potser
per una ànima somiadora
ara ja només podía
tancar el rebost
per cobrir el seu cos
amb aquell vell i arnat
vestit de silenci.

-Xelo Llopis-



Imatge: Ian Webb