Xaló 19 d'abril 2013
“Guarda’m
el secret” Ed. Germania, continua el seu camí, i ho fa seguint un ordre gairebé
alfabètic , sembla ser que li agrada la lletra ics, primer va ser Xàtiva,
després Xàbia i ara Xaló.
Va ser
el 19 d'abril en aquest meravellós poble de l'interior de La Marina, l'acte va
tenir lloc al Museu Etnològic de la població, un lloc acollidor i entranyable, acompanyada
d'un grapat de bona gent que no van dubtar a ser còmplices i partícips
d'aquesta nova presentació, com a mestres de cerimònia Encarna Roselló i Joan
Femenía.
Joan
Femenía va obrir l'acte parlant de l'autora
No
coneixíem a Xelo i sí la coneixíem. Vam fer amistat virtual a través del
facebook un bon dia i prompte vam descobrir que en aquesta dona hi havia fusta
d’escriptora perquè els poemes que anava penjant en el seu blog “Un rebost de
Paraules” ens encisaven. A poc a poc, mitjançant les publicacions en què coincidíem
i comentàvem, més enllà del típic “m’agrada”, ens anàvem donant compte i
descobrint a la Xelo “persona” i allò que descobríem ens continuava agradant,
per la qual cosa nostra complicitat anava augmentant dia rere dia, poema a
poema, comentari a comentari.
Després
vam ampliar i engrandir la nostra amistat arran de la presentación que li vam organitzar a Xàbia el passat 1 de febrer.
….. El
secret i l´encís de la poesia, i el per què ens agrada i apassiona tant, és
perque ens transporta a un altre món amb mots que ens arriben a commoure i ens
fan somniar.
El que
pretenem amb aquesta presentació és precísament acostar-vos a la poesia amb
l´objectiu que us hi afeccioneu i compreu llibres de poemes perque només aixi,
podrem donar-li la categoria que realment mereix i que no desaparega. Com deia
el poeta Joan Brossa, "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu.
El que s'ha de saber és copsar-la.
A tot arreu hi ha poesia" o el gran
Miquel Martí i Pol assegurava:“Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no
està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que
l’escriptor sol no és capaç de donar-li”……….fem-ne cas, doncs, al poeta i
ajudem-los a acabar ben acabats els seus poemes……………llegim poesia.
Tantmateix,
sóc de l’opinió que per a fer poesía, però, has d’haver nascut amb un do
especial i conrear-lo, acaronar-lo, ….s´ha de tenir quelcom que els sevillans
defineixen com a “duende”. Xelo Llopis té eixe “duende” que li permet reflectir
en un paper totes aquelles emocions que naixen del seu interior i necessita
traure........i ausades que ho fa d´una manera commovedora. Cada poema és com
un pessic als sentiments i traspua tendresa i emocions i ens transporta, quasi
a la velocitat d´un llamp, al seu món interior Xelo és natural, no s´amaga rere
frases rebuscades……fuig de l'ostentació i té bellesa en la paraula directa,
emotiva i natural com la propia natura.
Pren la
paraula Encarna Roselló per endinsar-nos en la poesia en general i la de Xelo
Llopis en particular
Poesia.......,
vaig buscar la definició d'aquest mot al viquipedia i diu així; en literatura,
la poesia és l'art d'expressar en paraules el contingut espiritual propi.
Encara
que la poesia canvia segons la época, hi han tres trets comuns que acostumen a
aparèixer en ella; en primer lloc usa metàfores, condensa l'expressió, altera
el sentit habitual dels mots i empra jocs de llengua.
En
segon lloc la llengua se sotmet a les normes de la mètrica.
Per
últim, a la poesia té un paper molt important el nivell fonètic de la llengua,
amb especial atenció a cada so i als efectes que causa per augmentar la
musicalitat del text . Per aquest motiu la poesia sovint demana de ser recitada
en veu alta i no solament en veu baixa.
També
es diu poesia d'una obra en vers. Bé, jo no soc filòloga, ni entenc de formes poètiques,
a mi el que em va captivar de "Guarda'm el secret" és la senzillesa
dels seus versos, la frescura, la naturalitat i el seu llenguatge directe.
Sempre
he dit que m'agrada la poesia perquè amb poques paraules ens pot transmetre
molt, i Xelo fa seua aquesta premissa i es capaç d'en dos versos encomanar
molta tendresa i estima.
Acabada
l'emocionada i sentida intervenció d'Encarna Roselló i Joan Femenía, va
començar el recital de poesia comptant amb la impagable col.laboració de tots
els que van voler participar i algun espontani del públic assistent que van
voler sumar-se al recital.
Carme Serra llig "Cada matí" i "A la nit"
Vicent Ivars "Trenc d'alba" i "Amb els cinc sentits"
Diana Santiago "De major" i "Abraçada"
Juanjo Sala "Sortim al carrer" i "Desitjos íntims"
Àngels Gómez "Amb tendresa" i "La casa del meu cos"
Víctor Moya "Amics"
Jaume Ivorra "Estime la gent" i "Al meu pare"
Maria Centelles "Si el món s'ensorra" i "Pel passadís de la mirada"
Txin Javier Ruiz "1, 2 3..."
Joan Femenía "Caure" i "Un cafè"
Encarna Roselló "Aclucada d'ulls" i "Guarda'm el secret"
Vicent Balaguer "Espere aquest moment" i "Com un nadó"
Esther Villanuena "Benvolgut cavaller" i "Fer l'amor amb tu"
Tomeu
Dolors Alexandre
Pepita
Xelo Llopis pren la paraula emocionada per una vetllada amb molta participació i agrair a tots els assistents la seua companyia.
Dos poemes més van posar el punt i seguit a la presentació, un d'ells "Bona nit il.lusió" dedicat als seus amics Encarna i Joan, escrit després dels batecs de la presentació de "Guarda'm el secret" a Xàbia, i l'altre "No em penedisc"
Va ser una nit carregada d'emocions i la sorpresa en acabar l'acte la va donar Ferran Moya, interpretant amb la seua dolçaina la Muixeranga, omplint als allí presents de més emoció encara
Ferran Moya
La música de fons tant en la recepció dels assistents com per al moment d'esplai amb mistela i coques de Xaló en finalitzar la presentació, la va posar la veu de M Teresa Martínez Sentís que ha fet cançó diversos poemes de "Guarda'm el secret "
Fotos: Txin Javier Ruiz, Elvira Carbonell i Mari Carmen Marí