Ulls closos
feblesa infinita
espurnes de plaer
-Xelo Llopis-
dijous, 31 de maig del 2012
dimecres, 30 de maig del 2012
La nit
Saps d'aquella il.lusió
que t’acarona els sentits
i desitges amb ànsia
que passe aviat la nit
perquè el nou dia serà bo?
Jo en canvi voldria
poder avançar
les hores al rellotge,
que el dia passara volant,
és de nit quan t’espere.
-Xelo Llopis_
Imatge: IMAGEN-ARTE
dilluns, 28 de maig del 2012
Regala'm
Regala'm
un dia com aquell
on al recer dels pins,
dos cossos entrellaçats
amb els ulls clucs,
escoltaven en silenci
el refilar dels ocells
i el batecs dels cors
en perfecta sincronia
-Xelo Llopis-
dissabte, 26 de maig del 2012
Fuig el temps
Fuig el
temps ,
vendria
l‘ànima al dimoni
o prendria el beuratge
d'alguna bruixa senil
per
fugir amb ell
deixant
enrere
el
neguit que m’engoleix
i més
lluny fugiria
si
poguera no dur res
de mi mateixa.
(Xelo Llopis)
dijous, 24 de maig del 2012
diumenge, 20 de maig del 2012
Un dia...
Dia ennuvolat
carreteres
secundàries
quilòmetres
de desig
platja solitària
dunes
de plaer.
(Xelo Llopis)
dissabte, 19 de maig del 2012
T'he inventat
Comptaré
fins a 10
abans
d'allargar la mà
per
fregar la teua pell,
et
miraré de dalt a baix,
sovint,
sent la
terrible certesa
que no
existeixes
que
t'he inventat ,
per
fer-te destinatari
del
contingut d'un calaix
on zelosament guarde
besos i abraçades
que no
he pogut fer.
(Xelo Llopis)
L'insomni
L’insomni,
intrús insolent,
a les
nits s’endinsa
en la
por, la feblesa,
i la
covardia
que
arracone de dia.
Ho
esbrina tot de dalt a baix,
sóc una
titella en les seues mans
Comença
el tortuós ritual
d'aquest
sí , però no,
d'aquest
no, però sí.
Del
dubte de deixar-me portar
pel
corrent d'un riu tranquil ,
o el
desig de nadar en mar obert,.
El
dubte d'eixir amb paraigua
o el
desig de fruir la fresca pluja.
El
dubte de seguir agranant
o el
desig de volar amb la granera.
Quin
turment!
no saber
distingir
el fil
que separa
el
dubte del desig.
(Xelo Llopis)
dimecres, 16 de maig del 2012
Postdata 11
Sabia que el món
continuaria donant voltes
encara que tu no em mirares.
Però ignorava,
que el meu s'aturara
al no trobar-se
amb la teua mirada.
(Xelo Llopis)
dijous, 10 de maig del 2012
Potser
Potser,
deuria tancar-me
en una cambra de parets amnèsiques
i finestres cegues
per no ataüllar ni el mar,
ni les muntanyes,
ni la terra que junts hem trepitjat.
Potser,
deuria de guardar per sempre,
en el rebost dels sentiments
l'immens plaer que m'has ofrenat.
Potser,
deuria d'emmudir ,
anestesiar-me els dits,
clausurar pensaments
i tirar l'abecedari al fem.
Potser,
deuria cedir el meu temps
i no regalar-me vida.
Potser,
tot ho deuria de fer
però despertar
em fa feredat.
(Xelo Llopis)
de l'antologia "Estels de papers" Ed Germania 2012
de l'antologia "Estels de papers" Ed Germania 2012
dimecres, 9 de maig del 2012
Avui
Avui,
m'ha arribat un regal,
com un llampec
vorejant-me
els sentits.
Avui, t'he
vist
(Xelo Llopis)
dimarts, 8 de maig del 2012
Benvolgut cavaller 5
Disculpe'm per
irrompre
en la placidesa de la seua vida,
sense avís previ
saltant-me totes les
normes,
sé que estava a punt de tancar ,
duc un manoll de dubtes
i he cregut que vosté
és
la persona adient per
a esbrinar-los.
-Xelo Llopis-
Imatge de Nicoletta Ceccoli
dilluns, 7 de maig del 2012
A la cuina
Tot el matí a la cuina,
mentre muntava les clares
per fer
sospirs de melangia,
en el forn,
una safata de besos,
una altra de pastissets d’enyor
farcits de desig,
no tardes
per quan arribes,
encara estaran tebis.
(Xelo Llopis)
divendres, 4 de maig del 2012
Dictat
I tant que
m'agradaria,
vestir-me de novetat
per escriure't
per escriure't
les paraules més belles i delicades,
les més colpidores i punyents que trobara,
Ai! ja ho crec que m’agradaria
però mentre sigues tu
qui me les dicta,
mai podré sorprendre't
(Xelo Llopis)
dijous, 3 de maig del 2012
Si fos creient
Si fos
creient ,
invocaria
als déus,
m'aclamaria
a tots,
per a
suplicar-los
que mai m'esborren
el
record de la teua mirada.
Però no
ho sóc,
m'aclame
a tu
perquè
em seguisques mirant.
(Xelo Llopis)
dimecres, 2 de maig del 2012
Benvolgut cavaller 1
Benvolgut cavaller,
he vingut a aquest ball
de màscares
amb la cara descoberta i cap disfressa.
Sense que ningú ho senta
he de dir-li que,
tan sols disfresse la pena
i emmascare l'angoixa,
però la sola idea de saber
que tenia alguna possibilitat
de ballar amb vosté,
han fet que acudira ràpida ,
vestida amb el que porte posat,
de diari, quasi transparent.
Dit açò,
i com vosté no em diu res, només em mira:
seria tan amable de ballar amb mi
aquesta bella melodia que ara sona?
(Xelo Llopis)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)