De vegades
escrius paraules desordenades
esguitant l'ànima
sucumbint
als desitjos més íntims
tan íntims
tan teus
que els guardes amb zel
atrinxerats
a la teua essència
arrecerats
de tot perill
De vegades
et creixen ales
i voles
amb tant puixança
que desfàs
les teranyines que t'envolten
De vegades
et retrobes amb tu
-Xelo Llopis-
Imatge: Mark Biwit
Quan la vida trontolla
sense adonar-te'n
alces un mur emocional
imperceptible
gairebé impenetrable
on arrecerar-se
-Xelo Llopis-
Malgrat
la ràbia continguda
espessa i amarga
cerque entre els encenalls
de la meua essència
tot l'ànim
que com un solatge
s'amaga entre els solcs
de les hores viscudes
sense embuts
-Xelo Llopis-
Cau un somni
s'esmicola una il·lusió
-Xelo Llopis-
Posa't un vers a la boca
el fràgil fil de la melangia
dibuixarà un somriure
en els teus llavis
-Xelo Llopis-
