dijous, 3 d’octubre del 2013

Pell endins






Pell endins
un univers germina
mentre per fora
la vida t’engoleix
Pell endins
decepcions incurables
gaubances immesurables
llunes de tres en tres
i tu sense adonar-te'n
Pell endins
abraces hores mortes
ets hoste de somnis
de desitjos inconfessables
de vida mai viscuda
Pell endins
núvols i reixes
Pell endins
tu només
per fora
pur miratge.

-Xelo Llopis-


Imatge: Jerry Uelsmann
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. Unknown3 d’octubre del 2013, a les 14:35

    pell endins, insondable... tantes coses sota la derma...

    ResponElimina
  2. Judit3 d’octubre del 2013, a les 20:13

    Un poema preciós!!! Quantes coses embolcalla la pell... molt més que cel.lules, teixits i aparells, molt més...

    ResponElimina
  3. Jordi Solà Coll3 d’octubre del 2013, a les 21:28

    Pell endins, sentir el sentit esbossa versos...

    ResponElimina
  4. Yeti Barna4 d’octubre del 2013, a les 7:46

    Pell endins, cervell endins, pensaments que remouen coisors inconfesables.
    Meravellós.
    Una besada dolça.

    ResponElimina
  5. Anna Gascon5 d’octubre del 2013, a les 19:57

    Tu, pell endins. Els teus poemes, la pell. Una besada virtual, però sense miratges.

    ResponElimina
  6. Glo.Bos.blog5 d’octubre del 2013, a les 23:54

    Colpidor poema, arriba pell endins, fins al cor, a l'anima.
    Genial!
    L'imatge és torbadora.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)