M'esperes?

Açò va com va i dura el que dura,

ara que els meus dies semblen més llargs

i he tastat la tebiesa de la teua llum

ja no vull contemplar la vida des de la finestra.

M'esperes? … ara hi vaig.

(Xelo Llopis)

Aquest tren

A Glòria Mengual Vime

Recorde el dia que et vaig veure

des de la finestreta del tren,

caminaves pausadament

per aquella andana,

em vas mirar

tardares un poc  a pujar,

però intuïes que aquest tren

no partiria sense tu.

Al entrar al vagó,

amb la teua exquisida educació

demanares permís per asseure't,

amb permís o sense

ho hagueres fet,

i si et sóc sincera me n'alegre

que just triares aquell vagó.

(Xelo Llopis)

Som rics

Som rics , no tenim res.

Atresorem records

silencis compartits,

terra que hem trepitjat

arbres que ens han arrecerat

paisatges contemplats,

un mar de complicitat,

una muntanya d’emocions

secrets ben guardats.

No tenim res,

però sabem que

si l'amor no cotitza en borsa

és perquè tenim guardades

totes les accions.

(Xelo Llopis)

He de planxar

I ara he de posar-me a planxar,

quan en realitat voldria escriure,

lluny d'interferències  quotidianes,

per a donar-li forma

a emocions  que m'arrabassen l'alé,

descriure  llàgrimes dolces.

Però he de planxar,

i repassar la roba ,

i cosir aquell botó

que les teues presses em van arrencar,

escriuria per a no oblidar

la suavitat de les teues besades,

però el mecanisme casolà

continua sent  manual .

(Xelo Llopis)

Imatge Edgar Degas

Postdata 10

Només volia dir-te que,

per fosca que siga la nit,

el teu espurneig  ,

m'il·lumina el camí.

(Xelo Llopis)

Guarda'm el secret

Aviat deixarà de ser un secret guardat!!

Somni

Per a tu,

no és cap novetat saber

que et trobe en un raconet

dels meus somnis.

Per a mi,

continua sent una delícia  dels sentits.

Allà et veig  com mai,

treballant el meu cos

i sembrant  llavors d'eternitat.

(Xelo IProu)

Amor valent

Tinc un amor valent,

em trau les lleganyes dels ulls,

per albirar un capvespre ple de llum,

em dóna el seu alé perquè l'ànima

no se'm  fuja  per davall la porta,

sap com dibuixar-me un somriure

i amb ell he après a volar.

Tinc un amor valent,

però també és un amor silent,

mai m'ho dirà,

però  la seua estima creix.

(Xelo IProu)

Postdata 9

Quan tornes ,        

fes-me una abraçada

de les que cruixen els ossos,

fingiré que em desmunte

després  tu,

ja sabràs com recompondre'm.

(Xelo IProu)

Saquets de tendresa

Si sabera 

envasaria al buit

els moments de joia i tendresa

que compartim

els posaria en saquets

per guardar-los entre  coixins de seda

i sempre en portaria un a la butxaca.

(Xelo Llopis)

Si vols anar-te'n

Si vols anar-te'n

fes-ho de puntetes,

no em digues adéu,

tanca a poc a poc la porta,

encara estic agranant

els estels que van caure

de l'última portada.

(Xelo IProu)

Postdata 8

Quan vulgues traiem comptes

 i em dius que he de donar-te

 per aquella xarxa plena de somnis

 de sentiments oblidats que em vas teixir.

(Xelo IProu)

Teatre

Mira per on hem tingut sort,

s'han repartit els papers

per a l'obra de teatre,

ens ha tocat la millor escena,

aquella en la què

ens podrem deixar anar i dir-nos

moltes de les paraula que tenim amagades.

En finalitzar ,

mentre un públic aliè a tot aplaudisca,

nosaltres en un atac de complicitat

somriurem!

(Xelo IProu)

Dóna'm una o

Dóna'm una o,

és la lletra que em falta

per a fer-te

la meva última confidencia

i dir que:

vull veure't,

mirar-te ,

abraçar-te,

acariciar-te

estimar-te

... o no!

(Xelo IProu)

Postdata 6

Ja tinc ganes de tornar  a veure’t,

o no veure't,

amb aquesta mania

que m'entra  de tancar els ulls

quan estem junts

(Xelo IProu)

Postdata 5

Aquesta carta porta segell urgent

perquè sàpies que malgrat tot,

pensar en tu,

em dóna la placidesa

que no aconseguix cap fàrmac

(Xelo IProu)

Aquest viatge

Desconeixia

que aquest viatge 

amb parada a totes les estacions

del teu cos i els teus sentiments

em resultara tan difícil

aconseguir un bitllet de tornada

(Xelo Llopis)

Acluca els ulls

Si algun dia, en un  descuit

et sorprén  la melangia,

acluca els ulls,

vés a la vora d'aquell riu,

on el silenci es barrejava

amb la remor de l'aigua

el cant dels ocells,

i on el fred

era la coartada perfecta

per a fondre'ns

en una tèbia  abraçada.

Xelo IProu

Postdata 4

Postdata :

Molt bona la recepta del pastís,

però per a la cobertura,

no he pogut fondre

la tristesa de no veure’t.

(Xelo IProu)

Imatge Arthur Hacker

Postdata 3

Torne a tindre escampats

els papers per a la declaració de la renda

 i ara no sé si el goig de tenir-te

he de posar-lo

en ingressos o en deduccions.

(Xelo Llopis)