dimecres, 28 de maig del 2014
Està clar
Al cap i a la fi
qui ets tu?
la qui mentre estén la roba
mira al cel per si ix la lluna
la que compra i cuina
la que riu
la que remuga
qui entre dèries i desitjos
planxa la roba
la que amb el primer cafè
cavil.la esperances
la que no para en torreta
i no va enlloc
la néta d'un afusellat
la filla d'un llaurador
la que ha parit dos fills
i té deliri
per les tres nebodes
la que llig abraçant somnis
i escriu per a vèncer l'oblit
-Xelo Llopis-
Imatge: Caras Ionut
dimecres, 21 de maig del 2014
Present
Quan l'ahir
queda tan lluny
i el demà
és una caixa per obrir
trepitja fort el present
el més immediat
el d'avui
el que et marca el calendari
esprem el moment
perquè res ha de tornar
-Xelo Llopis-
dilluns, 19 de maig del 2014
Un bocí de tendresa
De cop ens ha arribat la
calor
a corre cuita
cal reorganitzar l'armari
treure
la roba d'hivern,
penjar
la d'estiu
veure
el que serveix
reciclar
o llançar el que no.
Com m'agradaria
fer amb
l'ànima el mateix
traure’m
el fosc desassossec
que m’arrossega
i
deixar només espai
a un
bocí
de
perdurable tendresa.
(Xelo Llopis)
divendres, 16 de maig del 2014
dimarts, 13 de maig del 2014
Conjur
Pols d'estels,
llum de lluna
raigs de sol
portaran un nou dia
romandré a l'espera
romandré a l'espera
s'esvairà la pena
i la seua abraçada
em tornarà l'alegria.
-Xelo Llopis-
Imatge Art Pixx Elle
divendres, 9 de maig del 2014
Pel meu carrer
Pel meu carrer
passava la vida
l'esmolador
el carro de les escombraries
els xiquets cantàvem
el "pim pam pura"
passava el pellero
el vinater
també el sereno
Antonio l'ouero
i els xiquets del Raval
camí de l'escola
pel meu carrer
passava la vida
la real
la imaginada
i les estacions
amb sol o pluja
portaven la batuta.
-Xelo Llopis-
Imatge: Dima Dmitriev
dimecres, 7 de maig del 2014
Por
Por d'emmudir
quan les paraules
passegen pels llavis
sense poder eixir
amb elles
palpant alguna fuita
per fugir
d'aquest silenci.
-Xelo Llopis-
quan les paraules
passegen pels llavis
sense poder eixir
amb elles
palpant alguna fuita
per fugir
d'aquest silenci.
-Xelo Llopis-
dissabte, 3 de maig del 2014
Deixalles
Si l'estima
cau rodant per les escales
poca cosa podem fer
recompondre-la és feixuc
les mans que abans acariciaven
han perdut el tacte
els ulls que abans miraven
ara ja no veuen
i amb tant desfeta
ja no saben que fer
-Xelo Llopis-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)