És allà
en terra de ningú on va trobar
el lloc per sembrar llavors de somnis
regada amb un degoteigr de pensaments
fertilitzada amb grapats de paraules no dites
en nits de lluna
plena
suaument acarona el fruit
i amb exquisida dolçor
li arrenca les incerteses.-Xelo Llopis-
Sempre desprens aquestes gotetes envernissades d'art.
ResponEliminaPreciós de veres.
Una besadeta dolça.
En el seu espai...
ResponEliminaMolt bonic!
Seria bonic poder compartir aquesta terra on floreixen els somnis.
ResponEliminaquina tendresa portes a dins teu
ResponEliminagràcies Cesc
Elimina