El seient del gronxador
embuatat de melangia
enlairada
els records a la cara
els que salvares de l'amnèsia
els que no fan mal
els que et donen alè
idealitzats potser
escollits en la memoria
indret segur
desitjable
acollidor.
-Xelo Llopis-
Imatge: Terri Murphy
M'encanta el dibuix. El poema, amb ritme i clar.
ResponEliminaBesada.
I sort de la memòria selectiva ... i sort que ens esforcem.
ResponEliminaEducació emocional.
M'agrada!