Gat

Ets com un gat:

lleuger, silenciós i rondaire,

em mires i maules,

demanes poc

només que t’acaricie el llom

i et done de menjar molletes de la meua mà

després t’arraulixes al meu costat

i encara que t’ahuixe,

tu, ni cas, no et mous...

Ai i pensar que jo no volia gat!

- Xelo  Llopis-

del poemari “Guarda’m el secret”

Xelo Llopis

Ed. Germania 2012

Perquè sí

Fou un capvespre

arribà sense dir res

omplint espais

fins llavors desconeguts

sense esperar-lo

sense cap excusa
sense embuts ell
desvergonyida ella

en una badada
sense més
fou així

perquè sí.

-Xelo Llopis-

Desitjos íntims

 Desitjos íntims

No és pel vi que no hem begut

és la teua mirada

qui il.lumina  el bell somni

d'enlairar inabastables

desitjos íntims

-Xelo Llopis-

Lídia

A Lídia Sender

Dona d'ulls atzabeja

esguard transparent

dolça abraçada

a acollir-me disposada

vida plena sortejant  entrebancs

passatges  tristos, durs

sempre endavant

i a les coses pel seu nom

cuirassada per fora

tendra i sucosa per dins

de gest amable

somriure encisador

destila estima

burleta sense malícia

si despulla l'ànima
ella sap com ningú

que darrere de la boira

hi ha un bri de llum.

-Xelo Llopis-

Fer l'amor amb tu

Fer l'amor amb tu

va més enllà d'assaborir

instants  àlgids de passió

desig o  plaer.

Fer l'amor amb tu,

és endinsar-se en  l'escenari

d’un bell conte

com infants

agafats tímidament de la mà

amb ulls ben oberts,

mentre juguem

a esbrinar paraules mudes,

nascudes dels gestos.

Al fer l’amor amb tu

entre el deler també

s'esquitlla la tristor

d’aquesta fugaç eternitat.

Fer l'amor amb tu

és ballar quasi apegats

i la música…

la música dos cors bategant.

Ballem?

-Xelo Llopis-

Rebel

Podreu retallar-me

els drets

les llibertats

l'esperança
humiliar-me

però amb la fermesa
que dóna la dignitat

no aconseguireu

emmudir la ràbia

d’aquesta  l’ànima rebel.

-Xelo Llopis-

S'estimaven

S'estimaven

i tant que s'estimaven

sense ahir

sense demà

sense albades

sense capvespres

sense por

gratant cada segon d’un ara

acollit com un regal

S'estimaven

des del silenci

amb deler

amb tendresa

en solitud

amb ulls clucs

S'estimaven

i tant que s'estimaven

-Xelo Llopis-

Glòria

A Glòria Mengual

Si escurcem distància

farem del somni l'abraçada

del teclat la veu

de les paraules lligams d'amistat

sóc afortunada

tot això ja ho vam fer

i ara irremeiablement

el teu record el duc a l'ànima

i la soledat és només un mot.

-Xelo Llopis-