De bon matí, en
veure els teus ulls ja sabia que alguna cosa t'amoïnava , eixim al carrer, és
dissabte, cal omplir la nevera i el rebost, a casa s’ho papen tot.
Primer a pel pa, on
la dependenta ucraïnesa ens suggereix deliciosos dolços, però avui no ens vénen
de gust, després la carnisseria, no portem cap llista, és el de sempre , la
peixateria i la traca final en el supermercat.
Ara ja amb el
carret a vessar i els braços plens bosses penjant.
És un magnífic pla
per a un matí de dissabte després d'una intensa i esgotadora setmana....
Et convide a un
cafè, per fer un parèntesi que ens alleuge.
En aquest bar estem
com a casa, l'ama sempre ens rep amb el seu amable i sincer somriure, ens
agrada anar-hi, saludem a tots els parroquians, crec que fins i tot les taules
i les cadires ens coneixen.
El temps sembla
aturar-se davant una tassa de cafè, bon moment per posar-te al dia de tot el que em bull per
dintre, a ningú puc parlar-li amb la confiança que tu em dónes, saps més de mi
que jo mateixa, ets la noble companyia.
Anem, queda molt
per fer, guardar els queviures i endreçar la casa, que torne a semblar un espai
càlid i habitable que va perdent la seua forma tal com avança la setmana.
Remugue només
entrar: “este xiquet, per on va es deixa un tros”, cap resposta, no hi ha
ningú.
Ens quedem immòbils
davant del mirall del rebedor, prenc la teua
mà amb fermesa, et mire i una pregunta s'avança als meus pensaments:
- Solitud .....quan
de temps fa que ens coneixem?
-Xelo Llopis-
Juny 2012
Juny 2012
Reconèixer la pròpia solitud i sentir-se a gust amb ella és un gran avenç cap a la pau i l'equilibri intern. És molt pitjor estar sol i no reconèixer-ho.
ResponEliminaEixa vella i benvolguda amiga!
ResponEliminaEllos tienen razón
esa felicidad
al menos con mayúscula
no existe
ah pero si existiera con minúscula
seria semejante a nuestra breve
presoledad
después de la alegría viene la soledad
después de la plenitud viene la soledad
después del amor viene la soledad
ya se que es una pobre deformación
pero lo cierto es que en ese durable minuto
uno se siente
solo en el mundo
sin asideros
sin pretextos
sin abrazos
sin rencores
sin las cosas que unen o separan
y en es sola manera de estar solo
ni siquiera uno se apiada de uno mismo
los datos objetivos son como sigue
hay diez centímetros de silencio
entre tus manos y mis manos
una frontera de palabras no dichas
entre tus labios y mis labios
y algo que brilla así de triste
entre tus ojos y mis ojos
claro que la soledad no viene sola
si se mira por sobre el hombro mustio
de nuestras soledades
se vera un largo y compacto imposible
un sencillo respeto por terceros o cuartos
ese percance de ser buenagente
después de la alegría
después de la plenitud
después del amor
viene la soledad
conforme
pero
que vendrá después
de la soledad
a veces no me siento
tan solo
si imagino
mejor dicho si se
que mas allá de mi soledad
y de la tuya
otra vez estas vos
aunque sea preguntándote a solas
que vendrá después
de la soledad.
-M. Benedetti-
Preciós, la solitud acceptada és tot un triomf, ara, la solitud triada, és fantàstica...
ResponEliminaPetonets.