Adormits queden els somnis
davant
d'una tassa de cafè
mentre
passen les fotos que m'han vist créixer.
Al ventall
dels sentiments
ara un somriure
ara una llàgrima
Tanta vida imaginada
tota una vida insospitada.
-Xelo Llopis-
i el temps... ja en precari... el mirall...
ResponEliminaPreciosos versos de vida.
ResponEliminaBesada
"Només un mot que t'ho diria tot: vida." Estellés
ResponEliminaInsospitada vida pot ser el títol d'una novel·la... Realment no ens ho podem n'hi imaginar i, en aquest sentit, la vida supera (o iguala) la ficció. M'agrada la idea de les fotos que "m'han vist crèixer" mentre passen, una a una, les imatges.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Bell molt !
ResponEliminaÉs que la vida és això , somriures i llàgrimes...Espero que a la teva hi hagi més somriures...
ResponEliminaPetonets.