No pense en els anys
l'espill ja m'ho recorda
sovint em sent gran
massa gran
quan els records s'amuntonen
i cal posar ordre
fa tant de temps ja de tot
que sembla
haver transcorregut
en una altra vida
i tanmateix
no m'he mogut d'aquesta
l'única que tindré
altres vegades
em sent
com un arbre a la primavera
rebrotant amb l'alba
és llavors
quan m'abraone
amb força a la vida
-Xelo Llopis-
Imatge: Maria Jesús Fotocommunity
Tendre, real, amb força!
ResponEliminauna abraçada Pilar
EliminaUna visió del pas del temps, amb traces que pinzellen el cos, però qu enforteixen l'esperit.
ResponEliminaSempre sempre és un verdader plaer llegir-te, estimada amiga, un gran plaer.
Una besada.
Gabriel M.
ens hem creuat amb el comentaris, tu en ma casa i jo en la teua
EliminaMentre la saba ens renovi vivim el present, amb força, amb il·lusió, independentment de l'edat.
ResponEliminaendavant cal mirar i anar
EliminaFas bé de no pensar en els anys, de vegades el què veiem a l'espill, és un miratge...I com que és l'única que tenim, cal que ens hi aferrem amb totes les forces a la vida ja que com diu una dita molt sabia, l'important no són els ans que vivim, sinó com els vivim i segur que, de tant en tant, ens renovarem amb moments de felicitat...
ResponEliminaBon cap de setmana.
una abraçada M Roser, certes paraules les teues
EliminaTrepitja fort, que el lloc és teu!
ResponEliminaOn hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu
Joana Raspall
Ja ho saps, alena, trepitja, parla.....ENDAVANT!.
amb gent com tu és fàcil trepitjar amb força
EliminaCom un mirall el teu poema.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
des de terra endins abraçada Jordi
ResponEliminal'abans i l'ara, en abraçada de versos, creuant les fronteres del temps
ResponEliminaJa fa temps que els solcs de la vida em creuen l'imatge reflectida. Li has posat les paraules
ResponElimina