Al cap i a la fi
qui ets tu?
la qui mentre estén la roba
mira al cel per si ix la lluna
la que compra i cuina
la que riu
la que remuga
qui entre dèries i desitjos
planxa la roba
la que amb el primer cafè
cavil.la esperances
la que no para en torreta
i no va enlloc
la néta d'un afusellat
la filla d'un llaurador
la que ha parit dos fills
i té deliri
per les tres nebodes
la que llig abraçant somnis
i escriu per a vèncer l'oblit
-Xelo Llopis-
Imatge: Caras Ionut
Deliciós poema, Tot sinceritat. Tot polit.
ResponEliminaBesada dolça.
una abraçada Gabriel
Eliminaets tu estimada Xelo, la imatge d'una vida
ResponEliminala vida, la de cada dia
EliminaPreciós, jo diria que la que escriu , és una gran persona...
ResponEliminaM'agrada aquest gronxador dins del mar!
Petonets, Xelo.
gràcies M Roser
EliminaNena... quina gran persona, doncs :-)
ResponEliminaUna definició atractiva... Sí!
ResponEliminaDoncs no és poca cosa.
ResponEliminaUn bell poema. I, sens dubte, una bella persona.
Ets tu, una gran dona.
ResponEliminaT'estime, ja ho saps!.
Al cap i a la fi...
ResponEliminaDelicat i deliciós, m'agrada molt Xelo !
ResponEliminaDiria que son bocins de tu, i si més no, un ànima bessona que gronxa paraules
ResponEliminapreciós Xelo!!
ResponEliminatantes coses, tantes, com és el sentit de versar-ho
ResponEliminaTot això ets tu, amb principi i fi, i un durant ple de certeses i incògnites que et remouen i ens remouen.
ResponEliminaBell, com sempre...
ResponEliminaAbraçada!
Mariola
Resonant la meua ànima de dona amb el teu poema
ResponElimina