Renta't la cara cada dia amb aigua de realitat la dolça la crua la teua abilla't de tu mateix dóna-li la volta a la tristesa soterra el dolor ben fondo allà on puga créixer l'herba que la vida va així com una balança imprecisa un rellotge que no s'atura i si la corda no es trenca encara queda molt per viure -Xelo Llopis-
Un bon bany de realitat, no ens vindria malament de bon matí...I després sinó ens agrada, doncs li donem la volta com un mitjó...Intentem que la vida ens sigui més planera! Petonets.
Et farem cas Xelo...
ResponEliminaBests
sense cpmpromís, besets Mariola
EliminaUn bon bany de realitat, no ens vindria malament de bon matí...I després sinó ens agrada, doncs li donem la volta com un mitjó...Intentem que la vida ens sigui més planera!
ResponEliminaPetonets.
sobretot això més planera, farem el possible, una abraçada M Roser
EliminaD'acord...
ResponEliminasi estàs d'acord ho farem
EliminaD'acord
ResponEliminaImprevisible i misteriosa la vida, sí tens raò encara queda molt per viure. Gràcies Xelo !
ResponEliminavolem que ens quede molt encara
EliminaSí tens raò Xelo, la vida és imprevisible i misteriosa, queda molt per viure, gràcies Xelo !
ResponEliminaEncara ens queda molt camí per fer, molts revolts i moltes albes.
ResponEliminaJordi a més tenim ganes de fer camí
Elimina