A tu
que estimes amb veu baixa
per no trontollar altres vides
abraça
tan fort com pugues
res t'has de portar
conserva el tacte de la pell
intacte entre els teus dits
el formigueig dels besos
vull veure en el teu rostre
com regalima el goig
viu amb bogeria
el fugaç instant
i la dèria dels teus dies
-Xelo Llopis-
M'agrada molt això d'estimar en veu baixa, l'amor no vol soroll...
ResponEliminaBon vespre.
l'amor és silenciós
EliminaQuin bon consell, un poema cosit amb instants de joia, preciós!!
ResponEliminabesets
EliminaBon poema. I bon consell, Xelo, jo procuro portar-lo a la pràctica sempre que puc.
ResponElimina