De cop ens ha arribat la
calor
a corre cuita
cal reorganitzar l'armari
treure
la roba d'hivern,
penjar
la d'estiu
veure
el que serveix
reciclar
o llançar el que no.
Com m'agradaria
fer amb
l'ànima el mateix
traure’m
el fosc desassossec
que m’arrossega
i
deixar només espai
a un
bocí
de
perdurable tendresa.
(Xelo Llopis)
En sembla que encara falta uns quants dies per fer aquest canvi...
ResponEliminaA l'ànima sempre hi podem fer endreça, perquè hi càpiguen els nous bocins de tendresa que la vida ens regala.
Jo vull una habitació com aquesta...
Petonets.
Si ja costa endreçar un armari, com és de difícil posar ordre a l'anima!
ResponEliminaBon poema, m'ha agradat.
!!! aplaudiments.
ResponElimina