Una recepta deliciosa. A foc lent...
molt lent
I en són tantes les il·lusions dipositades a la vida i tantes vegades que ens topem amb muralles però n'acabem sortint.Besada dolça.
poc a poc aprenem a escalar murs
Cal, Xelo. No la deixem refredar...
sempre tèbia
M'agrada allò tebi. Sempre en vols més.Un petó, maca.
Per demunt de tot el caliu de la tebiesa, per a que no es gele mai la il.lusió
Al bany que siga... i si cal ens fumen la Maria...però no gelar-se....això mai... i si passa, tornar a calfar...
Tanta il·lusió!
il·lusions a temperatura de sol en pell...
I tant Xelo!!Petons
Una recepta deliciosa. A foc lent...
ResponEliminamolt lent
EliminaI en són tantes les il·lusions dipositades a la vida i tantes vegades que ens topem amb muralles però n'acabem sortint.
ResponEliminaBesada dolça.
poc a poc aprenem a escalar murs
EliminaCal, Xelo. No la deixem refredar...
ResponEliminasempre tèbia
EliminaM'agrada allò tebi. Sempre en vols més.
ResponEliminaUn petó, maca.
Per demunt de tot el caliu de la tebiesa, per a que no es gele mai la il.lusió
ResponEliminaAl bany que siga... i si cal ens fumen la Maria...però no gelar-se....això mai... i si passa, tornar a calfar...
ResponEliminaTanta il·lusió!
ResponEliminail·lusions a temperatura de sol en pell...
ResponEliminaI tant Xelo!!
ResponEliminaPetons