Dubte

On s'amaga el coratge 
quan a l'ànima 
l'embolcallen els núvols?

-Xelo Llopis-

I tornarà

Treu-te les lleganyes

enterboleixen la il·lusió

només així

tornarà el somriure

les nits seran per als somnis

els dies per al gaudi

-Xelo Llopis-

Imatge: Segey Panteleev

Titella

Has caigut

t'han tallat els fils d'estima

aquells que et feien caminar

botar amb batecs aliens

sentint-los com a propis

anhelants d'amor

malgrat el desencís

seguiràs endavant

com sempre o quasi sempre

tornaràs a aprendre a caminar

ets dona somiadora

a somriure  disposada

els somnis t'encoratgen

la vida és pura empenta

no defuges de la teua essència.

-Xelo Llopis-

Avui potser

Avui potser
la vida no em ve de gust
i això que l'estime
en desmesura
rígid queda el gest
glaçades les esperances
incertes són les hores
i el futur només
és una paraula

-Xelo Llopis-

Seria bonic

Seria bonic
pensar que per una estoneta 
vaig fer niu en el teu cor
que els teus somnis
i els meus
foren els nostres

Seria bonic
trobar en un plec dels records
el teu somriure
paraules encoratjadores
complicitats a dojo o minses

Seria bonic
sentir que el viatge continua
i no és 
des de la solitud



-Xelo Llopis-

Bona nit tristesa

Bona nit tristesa,

no era a tu a qui esperaba hui

la teua murrieria em guanya la partida

bon olfacte , perceps com ningú

els meus moments d'hora baixa,

molt baixa.

Arribes, no hi ha pany ni amagatall

que se't resistisca,

m’ arrossegues amb la mateixa força

que un riu en dies de gota freda,

mai ets ben rebuda , ho saps

et vull lluny de mi

la vida ja és prou feixuga

com per haver de carregar-te.

Inventaré un dolç somni

que asseque  el regalim dels  ulls

i desfaça el nus que m'ofega

així  quan torne l'alba

i el sol il.lumine el nou dia

tu, maleïda tristesa

t'hauràs esvaït.

-Xelo Llopis-

(Novembre 2013)

Gràcies a les dones

Amb el fil conductor de "Gràcies a les dones" vàrem celebrar el 23 d'abril a la Llibreria La Costera de Xàtiva

"Gràcies a la vida", cantava Violeta Parra…

Gràcies a les dones

que ens han donat la vida

ens han netejat el cul

torcat els mocs

i assecat les llàgrimes

Gràcies a les dones

que ens han alletat

i ens deixaren dormir al seu si

Gràcies a les dones

filles d’un temps

que han crescut

amb la força d'una época

que no els era propicia

i amb tenacitat

nadant contracorrent

han sabut moldejar el seu espai

Gràcies a les dones

que pengen per una estona el davantal

per penjar-se  el bolso

i surten corrent

per obrir-se pas

en el mercat laboral

Gràcies a les dones 

multifacètiques elles

que entre la granera i el fregall

planxen esperances

cuinen il·lusions

i deixen els vidres ben nets

per albirar un món més polit

Gràcies a les dones

per la seua lluita constant i ferma

de vegades silenciosa

d'altres silenciada

Gràcies a les dones

que malgrat els entrebancs 

estimen i viuen com a dones

tant es val si porten tacons o sabatilles

la cara neta o maquillada

Gràcies a les dones

que són amigues

que saben escoltar

Gràcies a les dones

que somien

lligen, escriuen

i riuen a gust

trepitjant fort

sense complexes

I és que hi ha tant per agrair a les dones

-Xelo Llopis-

Esborrar

Com esborrar una vida 
quan es té la memòria intacta?

-Xelo Llopis-

Cosir

Guardem dèries i neguits 
entrebancs i trencacolls
ha arribat el moment 
de treure fil i agulla 
i posar-nos a cosir
amb les rialles compartides 
ens farem un vestit
i dels somnis 
que ens lliguen a la vida 
omplirem de flors la tela


-Xelo Llopis-

A Toni

Potser

per aquest sobtat adéu

alguna llàgrima

em xope  la cara

un nus impertinent

impedisca les paraules

però tu amic meu

sense adonar-te’n ja

fas que el gest

m'espente  a somriure

tinc el cor

curull de bons

i millors moments

dolços com la teua bonhomia

no cal maquillatge per evocar-te

ni deixaré espai per a la tristesa

malgrat que la ràbia  m’envaïsca

l’ànima rebutga

concebre’t

d'una altra manera

em dol amic

convertir-te en record

però per força

he de seguir estimant-te

i seràs 
per sempre somriure

-Xelo Llopis-