Potser
per aquest sobtat adéu
alguna llàgrima
em xope la cara
un nus impertinent
impedisca les paraules
però
tu amic meu
sense
adonar-te’n ja
fas
que el gest
m'espente a somriure
tinc
el cor
curull
de bons
i
millors moments
dolços
com la teua bonhomia
no cal maquillatge per
evocar-te
ni
deixaré espai per a la tristesa
malgrat
que la ràbia m’envaïsca
l’ànima
rebutga
concebre’t
d'una
altra manera
em dol amic
convertir-te en record
però per força
he de seguir estimant-te
i seràs
per sempre somriure
per sempre somriure
-Xelo Llopis-
ResponEliminaUn poema preciós, que commou i que explica molt bé la força de l'amistat i de l'amor, per sobre de tot. Fins i tot decla mort.
Tant de bo que no et sigui massa difícil, aquest somriure de recordar-lo i d'estimar-lo...
Una abraçada ben forta, Xelo.
una abraçada Carme!
ResponEliminaAbsència, existència, estima, bon record, somriure, tristesa... quantes sensacions barrejades quan algú ens deixa per sempre.
ResponEliminatot això i molt més, gràcies Xavier
ResponEliminaEm sap molt de greu, pots plorar la seva absència però alegrat per tot el temps que has pogut gaudir de la seva amistat i recorda'l sempre...
ResponEliminaMolts petonets, Xelo.
Tristor i brillantor en uns versos plens de sentiment.
ResponEliminaBesada d'ànims.
Sentirás que se ha muerto una parte de ti y no hay palabras que puedan consolar al alma, solo el tiempo tiene ese derecho, lo único que puedo hacer es darte mis ánimos y dar gracias por haber conocido a una persona como Toni, te deseo lo mejor
ResponEliminamil gràcies a tots pels vostres comentaris .... mentres existisca el record estarà amb nosaltres
ResponElimina