dijous, 7 de maig del 2015

Seria bonic








Seria bonic
pensar que per una estoneta 
vaig fer niu en el teu cor
que els teus somnis
i els meus
foren els nostres

 Seria bonic
trobar en un plec dels records
el teu somriure
paraules encoratjadores
complicitats a dojo o minses

 Seria bonic
sentir que el viatge continua
i no és 
des de la solitud

-Xelo Llopis-
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

9 comentaris:

  1. xavier pujol7 de maig del 2015, a les 10:20

    Seria bonic que sabessis
    que malgrat els malgrats,
    sóc feliç.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas7 de maig del 2015, a les 16:31

    Seria bonic, Xelo, i tant!

    Malgrat tot, el viatge de moment continua...

    ResponElimina
  3. M. Roser7 de maig del 2015, a les 20:33

    Seria bonic caminar per la platja, agafats de la mà i fer realitat aquests somnis que són els teus i els meus... Preciós!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog8 de maig del 2015, a les 0:39

    Desitjos que espero es facin realitat, cal no defallir per aconseguir-los.

    ResponElimina
  5. Yeti Barna8 de maig del 2015, a les 7:44

    Un poema delicadament malenconiós, sensible, una traça preciosa.
    Besada.

    ResponElimina
  6. Encarna Roselló11 de maig del 2015, a les 21:15

    És bonic estimar-te

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)