Bona
nit tristesa,
no era
a tu a qui esperaba hui
la teua
murrieria em guanya la partida
bon
olfacte , perceps com ningú
els meus moments d'hora baixa,
molt
baixa.
Arribes, no hi ha pany ni amagatall
que
se't resistisca,
m’
arrossegues amb la mateixa força
que un
riu en dies de gota freda,
mai ets ben
rebuda , ho saps
et vull
lluny de mi
la vida
ja és prou feixuga
com per
haver de carregar-te.
Inventaré
un dolç somni
que
asseque el regalim dels ulls
i
desfaça el nus que m'ofega
així quan torne l'alba
i el
sol il.lumine el nou dia
tu, maleïda
tristesa
t'hauràs esvaït.
-Xelo Llopis-
(Novembre 2013)
(Novembre 2013)
Emociona molt, trascendint, besets Xelo,
ResponEliminaSe m'havia perdut el teu bloc Xelo...
ResponEliminaLa tristesa no la volem pas mai, però de vegades ens ve a veure sense permís...Hem de fer el possible per fer-la fora...Com dius tu, se n'anirà amb l'albada!
Petonets.
És molt bonic el poema!!!
ResponElimina