dimarts, 7 de juny del 2016

Si la solidaritat



Als refugiats sirians

Si la solidaritat

Si la solidaritat tinguera la vara del govern 
amb la vara faria una foguera
que s'escalfaria els cors

Si la solidaritat governara
no serieu
centenars
ni milers
ni una multitud
incòmoda i anònima

Tendrieu
perquè els teniu
nom i cognoms
i la vostra història
la de cadascun 
s’enlairaira
com estels al vent
i el vostre batec
importaria més
que tots els desacords internacionals

Si la solidaritat governara
no fugirieu de l'horror per arribar a l'infern
a l'esquena portaríeu tot el viscut
i per davant un futur per viure

Si la solidaritat governara
les fronteres serien ponts
i les mans que us neguen suport
serien braços acollidors

Ai si la solidaritat governara!


-Xelo Llopis-

divendres, 13 de maig del 2016

Pell endins




Ha arribat el moment de traure'm la pols de damunt us presente a la nova criatura, gràcies a tots/totes per la vostra estima!


dijous, 11 de febrer del 2016

Amara't








Quan la vida treu les urpes
esprem les dies
redecora la teua ànima
pinta de colors la rutina
amara't de somnis

-Xelo Llopis-


dilluns, 21 de setembre del 2015

De major vull ser



Inclòs al  poemari "Autisme, trenquem el silenci amb la POESIA" Viena Edicions 2014





De major vull ser
aquella xiqueta trapella
que jugava al carrer a la tella
a l’apit amagar  
berenar a les mans
per sostre el cel
trepitjant bassals
botant núvols
genolls pelats
roig mercromina
pel terme  amb bicicleta
imaginació inabastable
ànima impol.luta
somriure fàcil
llàgrima sincera
escurant sense saber-ho
l'efímera infantesa.

De major vull ser
aquella xiqueta
de qui  tant vaig aprendre
i encara m'espera.

-Xelo Llopis-


(Setembre 2012)

dimarts, 15 de setembre del 2015

Sofrença






Ara que el silenci
parla per tu
no és gens difícil
interpretar aquesta conversa
absenta de paraules
això dol
però més encara
saber-te a prop
i que els teus ulls
ja no vullguen mirar-me


- Xelo Llopis Roca-

dilluns, 14 de setembre del 2015

A tu,




A tu
que estàs fet
per ser presència viva
passatger dels llavis
frec de la pell
hoste del cor
si te'n vas
quina feinada em deixes!

-Xelo Llopis-

Imatge: Julie de Waroquier

divendres, 21 d’agost del 2015

RECITAL DE POESIA AL RIURAU i BASES PEL CONCURS DE POESIA . XÀBIA


Us animeu?




Un any més us volem fer partíceps de la nova edició de POESIA AL RIURAU. Festa Estellés. Aquest any celebrem el 5é aniversari i per això us convidem a que formeu part d'aquesta celebració. Serà el 25 de setembre. Igualment, podeu participar amb nosaltres en el Concurs de Poemes. Ací baix teniu les bases. Us esperem com a participants al concurs i assitents a l'esdeveniment! 



BASES PEL CONCURS DE POESIA AL RIURAU

-        Els poemes poden tindre una extensió de fins a 60 versos i han de ser escrits en VALENCIÀ, a ordinador, i amb el títol.

 - El tema és lliure.

 - Han de ser originals, inèdits i no haver-se presentat a un altre concurs.

- Els poemes aniran signats per un pseudònim i a banda les dades del concursant; nom i cognoms, adreça electrònica i telèfon, i s’enviarà a l’adreça electrònica: poesiaalriurau@gmail.com

- El jurat estarà format per Pepa Guardiola, Xelo Llopis i Paco Sirerol

-      Tots els poemes que es presenten al concurs es publicaran en un llibre editat per l’ajuntament. El premiat rebrà un lot de llibres i un sopar per a dos persones.

- El termini d’entrega de les obres serà el 20 de setembre de 2015

- El guanyador s’emetrà en la V edició de POESIA AL RIURAU: Festa Estellés que es celebrarà el 25 de setembre al Riurau Arnauda




divendres, 7 d’agost del 2015

Pacte amb el mar





Des de terra endins 
faig un pacte amb el mar
les seues ones 
s'emportaran els meus neguits 
amb la seua escuma  
escriuré versos ben polits

-Xelo Llopis-

dijous, 9 de juliol del 2015

Sostre







Som vides convergents
a recer d'un mateix sostre


-Xelo Llopis-

divendres, 3 de juliol del 2015

Embull



I si em preguntares
com estic diria...

mentre
aniria
desfent l'embull
de les errades
resseguint les ultimes petjades
bussejant en la memòria
cercant el nus
on tot
va començar a capgirar-se
nus rere nus
i cap es desfà
delejant ensopegar
amb la resposta
a tanta indiferència
que em mostres
vestint-te de silenci

-Xelo Llopis-

(Juliol 2013)

dijous, 2 de juliol del 2015

Arrels




Als meus pares





Soterrades les arrels 
cal mantenir humits els afectes


-Xelo Llopis-




dimecres, 24 de juny del 2015

Recital a la llibreria La Costera -Xàtiva-



Amb molta il.lusió  .... algun dia farem una trobada de blocs



La casa del meu cos





Mire amb certa melangia
la casa del meu cos
són molts els anys els que està alçada.

El pas del temps és implacable
i ha deixat la seua empremta
a la façana les esquerdes són visibles
i el color que abans tant goig feia
ha perdut la seua lluentor.

Pels finestrals no entra tanta llum
l’ombra de les cases veïnes ho impedixen.

Els dies d’intensa pluja
per la teulada es filtra
un degoteig incessant d’aigua
però a les golfes tot el que guarde
ho tinc ben arrecerat
puge de tant en tant
per netejar el que em fa nosa
i traure la pols als records.

Però tinc sort
Els fonaments, les bigues i els pilars són sòlids.

Dins s’està 
és plena de vida
em sent segura i encoratjada,
encara conserve aquell vell balancí
on asseure’m a bressolar els somnis.

-Xelo Llopis-

del poemari "Guarda'm el secret"

dilluns, 8 de juny del 2015

Capvespre





He vist pel retrovisor de la memòria
aquest capvespre
com a senyal implacable
que el dia acaba 
com un cicle
com una etapa
i descobrisc que ha sigut
una jornada plena d'afectes
d'abraçades
trobades insospitades
d'il.lusions renovades
de converses
de somriues
de lluita…


-Xelo Llopis-

dilluns, 1 de juny del 2015

Dubte





On s'amaga el coratge 
quan a l'ànima 
l'embolcallen els núvols?

-Xelo Llopis-

dijous, 28 de maig del 2015

I tornarà





Treu-te les lleganyes
enterboleixen la il·lusió
només així
tornarà el somriure
les nits seran per als somnis
els dies per al gaudi

-Xelo Llopis-

Imatge: Segey Panteleev

divendres, 15 de maig del 2015

Titella





Has caigut
t'han tallat els fils d'estima
aquells que et feien caminar
botar amb batecs aliens
sentint-los com a propis
anhelants d'amor
malgrat el desencís
seguiràs endavant
com sempre o quasi sempre
tornaràs a aprendre a caminar
ets dona somiadora
a somriure  disposada
els somnis t'encoratgen
la vida és pura empenta
no defuges de la teua essència.


-Xelo Llopis-