He vist pel retrovisor de la memòria
aquest capvespre
com a senyal implacable
que el dia acaba
com un cicle
com una etapa
i descobrisc que ha sigut
una jornada plena d'afectes
d'abraçades
trobades insospitades
d'il.lusions renovades
de converses
de somriues
de lluita…
-Xelo Llopis-
Una bona jornada doncs!! Que bé!
ResponEliminaXelo, m'agrada molt que hagis tingut un bon dia, ple de coses positives...Cada capvespre hauríem de fer una reflexió sobre el jorn que se'n va, a ritme de de bufades de marinada i cants d'ocells que se'n van a joc...
ResponEliminaPetonets.
Capvespre… preciosa paraula que suggereix a l'instant un munt de sensacions, a mig camí de la nostàlgia pel dia que s'acaba i la calidesa d'allò que hem viscut i que la llum de la posta ens ajuda a reunir, com un tresor. Preciós poema, Xelo!
ResponEliminaEncara que costi...
ResponEliminaSomriure!
Aquí tens una abraçada... i si puc treure un somrís...
ResponEliminaUn dia positiu pel que escrius. Te'n desitjo molts així, Xelo!
ResponEliminaLa vesprada ens vesteix
ResponEliminael dia, entre silencis arriba
l'abraçada del dolç crit...
Cal tenir ulls i ànima
per la plenitud, tot viu,
tot floreix, de vegades
mirem cap a una altra banda,
o el retrovisor està empolsegat
i no veiem la realitat...
onatge
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina