Vaja, que ets com una marinera de terra endins ( com diu l'havanera)... Els neguits hauran de viatjar fins el mar i l'escuma de les ones, terra endins...Segur que els versos seran polits i , sobretot, una mica cansats...Hauran hagut de fer molt de camí. Petonets.
I les teues amigues, com a hereves de les bruixes, farem un encanteri a la llum de la lluna per a que sel's emporte molt kuny .
ResponEliminaVaja, que ets com una marinera de terra endins ( com diu l'havanera)...
ResponEliminaEls neguits hauran de viatjar fins el mar i l'escuma de les ones, terra endins...Segur que els versos seran polits i , sobretot, una mica cansats...Hauran hagut de fer molt de camí.
Petonets.
Oh...quina delícia!
ResponEliminaPetons, nena!
Els teus versos, empesos o no per la mar, sempre són ben polits i brillants.
ResponEliminaA la vora d'aquest mar tan acostumat a fer naufragar neguits t'espera una illa d'estima i un onatge d'abraçades, de l'escuma ja t'encarregaràs tu.
ResponEliminaEnsenya'm com es fa...
ResponEliminaBell pacte !
ResponEliminaPoemes d'escuma, teixit de noves il·lusions.
ResponElimina