divendres, 3 de juliol del 2015

Embull



I si em preguntares
com estic diria...
bé
mentre
aniria
desfent l'embull
de les errades
resseguint les ultimes petjades
bussejant en la memòria
cercant el nus
on tot
va començar a capgirar-se
nus rere nus
i cap es desfà
delejant ensopegar
amb la resposta
a tanta indiferència
que em mostres
vestint-te de silenci

-Xelo Llopis-

 (Juliol 2013)
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

6 comentaris:

  1. Unknown4 de juliol del 2013, a les 17:02

    Preciós Xelo!

    ResponElimina
  2. Unknown8 de juliol del 2013, a les 20:23

    I Xelo en el Laberint...

    ResponElimina
  3. Anna Gascon10 de juliol del 2013, a les 20:37

    Alguns silencis no són d'indiferència. Algunes impotències també se'n vesteixen.

    ResponElimina
  4. M. Roser3 de juliol del 2015, a les 19:20

    Caram si el sentiments estan així d'embullats, serà difícil desfer els nusos...
    Si la indiferència es vesteix de silenci, potser buscant les paraules de la memòria, serà la solució!
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog3 de juliol del 2015, a les 21:45

    El silenci pot ferir més que les paraules.

    ResponElimina
  6. Yeti Barna7 de juliol del 2015, a les 7:32

    Subtil i genial.
    Sempre encantat de llegar-te.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)