dimarts, 22 de juliol del 2014

Per tu



                                                                           Al meu País Valencià

Com no he d'estimar-te 
si tot el que sóc 
és per tu 
si les teues ferides 
em sagnen a mi 
si el teu goig 
és la meua alegria 
si només veure't 
em sent a casa
si se m'omple la boca
dient el teu nom
com no he d'estimar-te
-Xelo Llopis-
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

  1. Joana22 de juliol del 2014, a les 12:39

    Preciós Xelo. Com no hem d'estimar-te si el teu cor és la casa que s'obri al món!!!

    ResponElimina
  2. M. Roser23 de juliol del 2014, a les 19:43

    Això si que és sentir-se identificada amb el ser estimat...Dos que són un!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Yeti Barna24 de juliol del 2014, a les 7:45

    Directe i clar, esplèndit poema ple de sentiment.
    Besada dolça.

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog24 de juliol del 2014, a les 23:38

    Això és amor. Així és l'amor.
    Preciós poema!

    ResponElimina
  5. Encarna Roselló27 de juliol del 2014, a les 1:15

    Ah! doncs jo t'estime a tu. :D

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)