Gràcies Fidel per dedicar-me aquests versos
SOBREVOLANT
Al matí al migdia,
m’arriben els teus poemes.
Traspassen la
velocitat de la llum
sobrevolant els meus
batecs
també d’altes i
sentides volades,
i penetren als meus
murs de cotó fluix.
Mentre, cau aigua, i
el meu tedi
deixa pas a la lectura
dels teus seculars crepuscles,
onades que xopen el
meu buit.
Una pluja de mots se
m’abraona amb vehement alçada.
Traspasses el pont
dels escollits;
el llaç necessari a
tants cordons
segmentats, perduts a
la intempèrie
o desballestats per
tants segles rutinaris de misèria.
Plou i és primavera i les flors dels ametllers
dibuixen de blanc i
claredat els meus túnels.
És quasi cada dia, i
de reüll miro el mòbil.
D’amagatotis...esguardo
els teus núvols blancs
com nates impossibles.
Miro la pantalleta
per si hi ha un avís.
Guaita !, vibren els
ocellets del sud.
Em sobrevolen llurs
batecs, travessen l’Ebre
amb els seus ponts. És primavera i em cau
una pluja de mots se
m’abraona amb vehement alçada.
Fidel Picó Gomez
Totalment identificada amb aquest poema. Sou grans!!!!
ResponEliminaper sort el vaig escoltar amb la teua veu i tot el sentiment
EliminaBonic poema...Bonic regal...
ResponEliminaPetonets.
sí, un bonic regal
ResponElimina