Perduda en un laberint de paraules
enmig d'un oceà de sentiments oposats
volia eixir d'ací
per a poder dir-te tantes coses!
al remat d’aquesta extensa carta
no podràs llegir les últimes lletres
del nus en la gola
he passat per una
drecera
al degoteig de llàgrimes
diluint les paraules justes
aquelles on et deia….
-Xelo Llopis-
Les llàgrimes ja eren prou eloqüents, potser més que les lletres.
ResponEliminaBell molt !
ResponEliminaQuan l'oceà va sorgir pels ulls, les paraules ja no calien.
ResponEliminaT'estime