L’insomni,
intrús insolent,
a les
nits s’endinsa
en la
por, la feblesa,
i la
covardia
que
arracone de dia.
Ho
esbrina tot de dalt a baix,
sóc una
titella en les seues mans
Comença
el tortuós ritual
d'aquest
sí , però no,
d'aquest
no, però sí.
Del
dubte de deixar-me portar
pel
corrent d'un riu tranquil ,
o el
desig de nadar en mar obert,.
El
dubte d'eixir amb paraigua
o el
desig de fruir la fresca pluja.
El
dubte de seguir agranant
o el
desig de volar amb la granera.
Quin
turment!
no saber
distingir
el fil
que separa
el
dubte del desig.
(Xelo Llopis)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada