I tant que
m'agradaria,
vestir-me de novetat
per escriure't
per escriure't
les paraules més belles i delicades,
les més colpidores i punyents que trobara,
Ai! ja ho crec que m’agradaria
però mentre sigues tu
qui me les dicta,
mai podré sorprendre't
(Xelo Llopis)
Boniques paraules. La rutina té la seua cara i la seu creu.
ResponEliminaPetonets