Comptaré
fins a 10
abans
d'allargar la mà
per
fregar la teua pell,
et
miraré de dalt a baix,
sovint,
sent la
terrible certesa
que no
existeixes
que
t'he inventat ,
per
fer-te destinatari
del
contingut d'un calaix
on zelosament guarde
besos i abraçades
que no
he pogut fer.
(Xelo Llopis)
Preciós, ple de sentiment!
ResponEliminaM'encanta!