divendres, 26 de juliol del 2013

Llunyania




Des d'aquesta
insondable llunyania
me n'adone
que l'estima no minva
i el desig creix
que al pensar-te
em sent perduda
i encoratjada alhora
si àdhuc estant lluny
m'arriba la teua tebiesa

-Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

10 comentaris:

  1. La llunanyia no és l`oblit, al contrari. Bonic, bonic...

    ResponElimina
  2. el dol geogràfic on la distància és en un mapa ple d'estimes viscudes...

    ResponElimina
  3. No sé perquè aquest poema em recorda aquella cançó de Pedro Guerra que deia: "Mi casa está en el mar con siete puertas..." No observo traces de recels, tot el contrari, molta positivitat, que s'agraeix...

    Bessets Xelo.

    ResponElimina
  4. Amb aquesta xafogor està molt bé que ens arribe la tebiesa dels teus bells poemes. Bon cap de setmana, Xelo.

    ResponElimina
  5. Si l'amor és sincer la llunyania no fa que minvi. En absolut.
    Bellíssim poema, Xelo

    ResponElimina