Callem (imatge)

Muntatge: Joan Femanía

Nuesa

M Teresa Martínez Sentís, tot amabilitat ha tornat a posar música i veu a un poema meu "Nuesa" dolça veu d'aquesta encantadora dona

http://www.goear.com/listen/dc30098/nuesa-musica-i-veu-m-teresa-martinez-sentis

Presentació Miquel Català "Poemes de la nina libèl.lula" Almussafes 14 juny 2013

Va ser un plaer l'encàrrec rebut, presentar el poemari de Miquel Català "Poemes de la nena libèl.lula", per poder expressar la grandesa de la seua poesia ... va ser a Almussafes el 14 juny 2013

ANTONIO SKARMETA escriptor xilè va dir “La poesia no és de qui l'escriu, sinó de qui la necessita” i pel que veig almenys als que estem ací se'ns fa necessària.

Pels que no sabíem de la seua existència, Miquel va irrompre en les nostres vides a través de la xarxa, a mi en particular,  em va arribar en la seua etapa més reivindicativa i critica al model de societat actual, sempre amb el puny en alt i ple missatges fortament carregats,  des de la seua vessant més lluitadora, …de tant en tant, el puny es tornava mà, però no una mà qualsevol, una mà càlida i dolça,  que volia compartir amb tots nosaltres un bocinet de tendresa vestida de poesia, primer era la d'uns altres, a poc a poc, al final de cada poema apareixia el seu nom (l'artístic) així quasi a diari, de manera que …. ens ha mal acostumat,  perquè llegir la poesia de Miquel, és una de les millors addiccions que un pot tenir.

Cada poema de Miquel és un pessic als sentits, ens sacseja l'ànima i d’una manera subtil , ens convida al somni i també a la reflexió.

Res li és aliè i vers a vers com puntes de coixí va teixint una teranyina de la que no volem alliberar-nos.

La poesia d'aquest home ben arrelat a la seua terra, i als moments que per generació li ha tocat viure , ens fa viatjar per l'extensa geografia dels sentiments, de nord a sud: de la por… al plaer, d'est a oest: des l'estima… a la ràbia passant pel desig i els somnis.

 Amb els seus versos , gaudim de l'aventura de l'exaltació dels sentits i sovint …. ens trobem amb el redós de la nostra intimitat

 La imaginació de Miquel, com la seua nina libèl·lula, té ales i vola tan alt com pot, entre núvols de cotó, blancs  o rojos, pel cel serè d'un capvespre plàcid de mar  o de muntanya, però sobretot sap capbussar-se en el cor del seu món interior, i com ell diu  "el centra i desconcentra" i és ací  en el seu  inabastable món interior, on s'adquireixen els matisos més vius i l’esclat més intens , on les paraules deliciosament enfilades s'assemblen a una partitura musical.

En llegir els seus versos i conèixer-lo una poc com a persona, amb certa modestia , m'atreviria a dir que Miquel és un lúcid sensual, que intenta i  a més  arriba a aconseguir-ho ,  lligar  els instants que conformen cada moment viscut, o somiat, conscient com és  de la qualitat efímera de tots els plaers.

Lluny de les disfresses,  amb cada vers es desfà d'una peça de roba, deixant al descobert la seua ànima, per descubrir-nos  el seu món interior, rodó, gran  o petit , les debilitats, les pors, el implacabe pas del temps, amb els seus hiverns,  primaveres, estius…  i el seu ésser més íntim, reflexiu i potser més pausat, però no  quiet,  de la tardor, que està plena de llum i colors però sobretot de vida.

Encara que ell si en sap més, els seus versos com els d'aquella bellíssima cançó són "senzills i tendres" vénen embolicats com per a regal i farcits de simbolismes  és fàcil trobar: cercles, mons rodons, petits o grans, somnis, naufragis, atzars, fades, sirenes, palmeres i algun tango…. gotes de mar o de pluja.

Si la seua poesia tinguera olor o gust, podriem percebre la salabror del mar i l'aroma … de romaní i  timonet, …. sens dubte els paisatges que l'han acompanyat són ben presents en el poemari.

En el poema “GOTA DE MAR” apareixen alguns d'aquests simbolismes esmentats:

GOTA DE MAR

viatger errant

impenitent caminant

nàufrag oníric

entre la pluja d'estels i l'oceà

entre planetes redons

em segueix un rastre

de formes sinuoses

cercles de llum

que petit i que gran és el meu món

nina del somriure

i tu ets, vida meua

per atzar

la meua salvació

quin vent més fresc

em porta flaires

de timonet i romaní

i una gota de mar

Altres vegades es descorda poc a poc, amb molta subtilesa fins a quedar nu, posant al descobert la seua esencia, aquella que roman intacta, com mostra els seus poemes evocant la infantesa

La poesia de Miquel Català,  ve sense prospecte, però és com alguns medicaments, té efectes secundaris,  mai et deixa indiferent.

No us sorprengueu, si en obrir el poemari que ara presentem per qualsevol de les seues pàgines , escolteu algun so, ja us he dit abans que aquestos versos tenen alada la musicalitat, i és posible escoltar els batecs del seu autor,  que ha posat el sentiment més tendre en cada vers, perquè a nosaltres , ens arriben en forma de caricia.

A aquesta Nina que ens té corpresos li desitge llarga vida  com a font d'inspiració del seu autor , ja que per a tots nosaltres,   és un goig per als sentits llegir els versos que per ella brollen.

Enhorabona Miquel

Si et dic

Muntage: Encarna Roselló

Instant

Del pati de butaques
a les bambolines
per contemplar
en aquell immens escenari
la representació de la vida
tímidament
com de prestat
va pujar a escena
somreia emocionada
la vida
havia decidit
mirar-la als ulls
posant-li un vers als llavis
un instant feliç
sublim instant
s'apagà la llum
va caure el teló 
de nou el silenci
per romandre
entre bambolines

-Xelo Llopis-

Imatge: http://deliriosviperinos.blogspot.com.es/2009_04_01_archive.HTML

Cor esqueixat

Va 
renta't la cara
pinta't els ulls
posa't color a les galtes
potser així
allunyes aquest malson
que arrossegues
i tot el seguici malenconiós
que portes dins
has de sortir al carrer
i ningú no ha de saber
que tens el cor esqueixat

-Xelo Llopis-

Imatge: Benoit Courti

"Guarda'm el secret" cap a Pego

Mesurar

Si es poguera llepar
l'amor faria gust a mar
confident 
de la dansa 
dels nostres cossos
ballant sota l'aigua 
si l'amor 
canviara de nom 
s'anomenaria enyor
el que sent 
quan t'hi pense
i no t'hi veig 
com l'enyor 
d'haver-te abraçat
i la tristesa 
de veure com t'allunyes
si es poguera
mesurar l'amor 
sabries
quant t'estime

-Xelo Llopis-

Per tu

Per tu
he vist un món
de somnis
possibles
d'estima
sense mesura
bell
com el desig 
d'abraçar-te
silenciós
com una carícia
llampant
com el teu esguard

-Xelo Llopis-

Imatge: Sergio Cerchi

Pluja als ulls

La dona que em mira
des de l'espill
té pluja als ulls
la mirada trista
somriu amb timidesa
conec el gest
darrere d'aquest somriure
amaga al món
misèries i desencisos
voldria abraçar-la
el vidre glaçat 
m'ho impedeix
no em diu res
segueix callada
però aquests ulls
plens de pluja 
parlen per ella

-Xelo Llopis-

Imatge: http://marabc.tumblr.com/