Arribar

He arribat

allà on s'acaba l’enyor

i comença la pena

(Xelo Llopis)

Vosté m'inspira,

Benvolgut cavaller,

vosté m'inspira,

no sols les paraules

que tan amorosament li dedique,

m'inspira bells sentiments

vinguts de temps llunyans

somou la meua voluntat.

Trobar-lo és una joia

i quede atordida

quan el veig marxar.

(Xelo Llopis)

Imatge Julia Nikonova

Un dia...

 Dia ennuvolat,

 carreteres secundàries,

 quilòmetres de desig,

 platja solitària ,

 dunes de plaer.

(Xelo Llopis)

T'he inventat

Comptaré fins a 10

abans d'allargar la mà

per fregar la teua pell,

et miraré de dalt a baix,

sovint,

sent la terrible certesa

que no existeixes

que t'he inventat ,

per fer-te destinatari

del contingut d'un calaix

on gelosament guarde

besos i abraçades

que no he pogut donar.

(Xelo Llopis)

L'insomni

L'insomni és un vell conegut ,

sense convidar-lo

moltes nits ve a veure'm.

Sabedor de les meues
pors , incerteces i covardies
li agrada esbrinar-me el pensament.

D'aquest sí , però no,

d'aquest no,  però sí.

Del dubte de deixar-me portar

pel corrent d'un riu tranquil ,

o el desig de nadar en mar obert,.

El dubte d'eixir amb paraigua

o el desig de fruir la fresca  pluja.

El dubte de seguir agranant

o el desig  d'eixir volant amb la granera.

Sense adonar-me'n

la son venç

i ja desperta ,
quina angoixa!

no saber distingir

el fil que separa el dubte  del desig.

(Xelo Llopis)

Postdata 11

Sabia que el món

continuaria donant voltes

encara que tu no em mirares.

Però ignorava,

que el meu s'aturara

al no trobar-se

amb la teua mirada.

(Xelo Llopis)

Un bocí de tendresa

La calor ha arribat de cop,

a corre cuita,

he de reorganitzar l'armari,

treure la roba d'hivern,

penjar la d'estiu,

veure el que serveix

reciclar o llançar el que no.

M'agradaria,

fer amb l'ànima el mateix,

traure’m el fosc desassossec

que m’arrossega,

i deixar només espai

a un bocí

de perdurable tendresa.

(Xelo Llopis)

Potser

Potser,

deuria tancar-me

en una cambra de parets amnèsiques

i  finestres cegues

per no ataüllar ni el mar,

ni les muntanyes,

ni la terra que junts hem trepitjat.

Potser,

deuria de guardar per sempre,

en el rebost dels sentiments

l'immens plaer que m'has ofrenat.

Potser,

deuria d'emmudir ,

anestesiar-me els dits,

clausurar pensaments

i tirar l'abecedari al fem.

Potser,

deuria cedir el meu temps

i no regalar-me  vida.

Potser,

t'he somiat

i despertar em fa feredat. 

(Xelo Llopis)

Avui

Avui,

m'ha arribat un regal,

com un llampec

vorejant-me els sentits.

Avui,  t'he vist

(Xelo Llopis)

Manoll de dubtes

Disculpe'm  per irrompre

en la placidesa de la seua vida,

sense  avís previ

saltant-me  totes les normes,

sé que estava a punt de tancar ,

duc un manoll de dubtes

i he cregut que vosté és

la persona adient per a esbrinar-los.

-Xelo Llopis-

Imatge de Nicoletta Ceccoli