dilluns, 17 novembre de 2014

I provant provant








I provant provant
hem arribat fins ací
sense full de ruta
ni manual d'instruccions
ni frases solemnes
dites des d'un púlpit
sense testimonis
sense saber com seria
caminar a l'uníson
perquè volíem.

I provant provant
descobrirem l'estima
els solcs de la pell
vetllen la memòria
de les hores viscudes
aquestes mans arrugades
parlen més que els nostres llavis
amb un alfabet
sense lletres
sols carícies i mirades.

I provant provant
desitjaria amb tu
seguir caminant.

-Xelo Llopis-



dissabte, 15 novembre de 2014

A contracor





Al fons d'un calaix
a contracor
he deixat somnis adormits
ordenats
per colors i aromes
per números i lletres
altres estesos
perquè el sol
els escalfe 
per tenir-los sempre a mà
per no defallir
amb la quotidiana voracitat
quan la vida t'empeny
i els altres clamen

-Xelo Llopis-

dijous, 30 octubre de 2014

Afectes




Allotjada la fragilitat
en un racó de l'ànima
suren els afectes
i tu
amb ells
llavors sé
que tot i la llunyania
a l'horitzó
del meu esguard
la teua estima
la puc abraçar

-Xelo Llopis-

Imatge de la xarxa

dissabte, 18 octubre de 2014

M'amague





si m'amague no és
per falta de ganes de viure
senzillament és
per no enterbolir la teua alegría

-Xelo Llopis-

dimecres, 15 octubre de 2014

Ara no




Seriosament
hauria d'anar pensant
a aturar-me un poc
endreçar calaixos
curulls de records
cosir retalls viscuts
en la flassada a mig fer
omplir els racons
buits per tantes absències
mirar per la finestra
passar la vida dels altres
cuinar dolços
amb vells desitjos
espolsar les teranyines de l'enyor
treure la brillantor a la rutina
però ara no,
ara no em ve de gust.

-Xelo Llopis-

Imatge: Masakadu Makiyama

(Octubre 2013)

divendres, 26 setembre de 2014

Fil d'afectes -Cançó-



M Teresa Martínez Sentís , novament, amb la seua generositat m'ha sorprès gratament posant la seua veu i component la música al meu poema "Fil d'afectes"

http://www.goear.com/listen/382ad6b/fil-dafectes-veu-i-musica-m-teresa-martinez-sentis-del-poema-fil-dafectes-xelo-llopis

dimecres, 24 setembre de 2014

Tornar




Enlairada
com milotxa al vent
núvols per cuirassa
lluna per recer
a contracor has de tornar
com ferro incandescent
a esperar la martellada.

-Xelo Llopis-

Imatge:www.anchaescastilla.es

-Febrer 2013-

dilluns, 15 setembre de 2014

Vida




Adormits  queden els somnis
davant d'una tassa de cafè
mentre
passen les fotos que m'han vist créixer.

Al ventall dels  sentiments
ara un somriure  
ara una llàgrima

Tanta vida imaginada

tota una vida insospitada.

-Xelo Llopis-


dimarts, 9 setembre de 2014

Fil d'afectes



Passejant pel fil dels afectes
he arribat a la mar
la teua mar
aquella de la que
em parlaves amb ulls lluents
El meu paisatge
l'únic blau que té
és el del cel
i sovint és gris
amenaçant tempesta 
he entès tot el que em deies 
amb aquests ulls brillants
plens de tendresa 
amb el cor obert de bat a bat 
Com no vaig a estimar-te 
si alguna cosa em diu 
que vas arribar
per quedar-te

-Xelo Llopis-

dijous, 4 setembre de 2014

Quin futur els espera?








Caminem per inèrcia, baix l'aparença de la normalitat, però en el fons és només això aparença.

Mirant al meu fill jugant, aliè a tot, centrat únicament en el joc. El mirava i pensava que fins fa ben poc (dos o tres mesos escassos), veia un xiquet aprofitant les  últimes cuetades de la seua infància, amb una adolescència trucant a la porta, i després l'imaginava amb un futur que hauria de llaurar-se, com hem fet tots, per un camí més o menys pla, amb alguna que  altra pedra que el farà entropessar i l’anirà polint com a home, com a ésser humà.

Un camí amb molts cruïlles, però ell tindrà la suficient maduresa per triar la direcció més encertada, més adient i sempre amb un ventall de possibilitats i amb igualtat davant els més benestants.

Mire al meu fill i sent un nus a la gola difícil de pair. La terra que trepitjava en certa manera era ferma, albirava a l'horitzó l'esperança en un món una mica millor, conscient que per a això s'ha de persistir, continuar lluitant, com sempre, o quasi sempre, però amb un futur no massa llunyà pel d'apostar i en què creure.

La terra per la que camine, ara és molt semblant a una tarima flotant, trontolla, fa aigües per totes bandes.

Ens ho han capgirat tot. Els drets més elementals i bàsics, pels que tanta i tanta gent ha lluitat, i pels que massa s'han quedat pel camí, ens els han dinamitat a base de decrets que no fan més que emmascarar errors i excessos dels de dalt , on cada sacsada accelera el procés de destrucció.

Ara tot és vàlid en nom de la crisi, una crisi més que visible i també evitable, només hauria calgut fer servir el coneixement per a una gestió dels recursos i fons públics sostenible.

Continue mirant com juga el meu fill, però ara són els ulls els que se m'humitegen, crec que tots els pares tenim com a denominador comú facilitar als nostres fills les eines necessàries per fer-se valer per ells mateixos, aquest és potser el nostre millor llegat.

M'agradaria poder donar-li aquests instruments, però dins d'una societat que respecte el principi d'igualtat, lluny del classisme que per desgràcia han volgut tornar a posar de moda.

I demanar-li al geni de les retallades que mire per un instant els ulls del meu fill i mentre si és possible que li explique a ell perquè ha decidit esbiaixar-li el futur.

Publicat al Levante EMV agost 2012