dijous, 28 de febrer del 2013

Els7estels


Els7estels al Teatre La Clau de L'Alcudia. Ribera Alta. País Valencià











diumenge, 24 de febrer del 2013

Benvolgut cavaller 4




Benvolgut cavaller,
vosté m'inspira,
no sols les paraules
que tan amorosament li dedique,
m'inspira bells sentiments
vinguts de temps llunyans
i somou la meua voluntat.

Trobar-lo és una joia
i quede atordida
en veure'l marxar.





(Xelo Llopis)

Imatge Julia Nikonova

dimecres, 20 de febrer del 2013

Pàgines groges






Pàgines grogues

al fons d'un calaix

tendresa soterrada

antics batecs

encara ressonen

flaires d’estima encesa

vells diaris d'adolescent

escrits amb innocència

despertava la vida

enlairant les parpelles






-Xelo Llopis-

dilluns, 18 de febrer del 2013

Benvolgut cavaller 2





Benvolgut cavaller,
deixaré  de costat
la poca vergonya que em queda

Alguna cosa per dins
em diu que l'estime,
me'l trobe
a les cantonades de la rutina
omplint espais
pintant somriures
i he tornat a volar
sense ales ni motor.

Pels meus llavis
passegen sucoses paraules,
allà romandran
per si algun dia les vol escoltar
només
si vostè ho desitja

Benvolugt cavaller,
lluny d'escarmentar
malgrat tot el que he viscut
en l’amor sóc aprenenta
i encara hi crec.

Tot i saber de la seua perspicàcia
des de la meua ignorància
voldria seguir estimant-lo.



-Xelo Llopis-
(Juliol 2012)

Imatge: Art Pics



dijous, 14 de febrer del 2013

Bona nit Il.lusió



A Encarna Roselló i Joan Femenía
batecs d'una nit de febrer a Xàbia



Bona nit il.lusió,
sovint em fas pessigolles
però per fi 
t'has fet present
et cerque 
i no et trobe
ves per on
sojornes prop de casa

A més,
t'he pogut mirar
ara sé
el color dels teus ulls
la calidesa de l'abraçada
la melodia de la teua veu.

Ara mateix
furte hores al son
per pair i assaborir
tots els batecs
que encara remoregen a dins
no vull deixar de percebre'ls.

Disculpa'm la malaptesa
no sé si he sabut
estar a l’alçada
m'has enxampat
distreta
captivada per tanta estima.

Bona nit il.lusió
un plaer haver-te viscut

-Xelo Llopis-

Imatge: Natalia Deprina

dimecres, 13 de febrer del 2013

"Guarda'm el secret" a Xàbia


El lloc escollit per a la segona presentació del poemari "Guarda'm el secret" de Xelo Llopis va ser la Sala d'Audiovisuals del Museu de Xàbia , l'1 de febrer de 2013.

Sens dubte una vetllada per al record, gràcies a l'empenta,  entusiasme i complicitat  dipositada per Encarna Roselló i Joan Femenía que en les setmanes prèvies a la presentació de "Guarda'm el secret", no només van estar assajant amb la gent que va voler participar en la lectura de poemes, sinó en la tasca de recerca per esbrinar detalls quotidians de la vida de l'autora , tot plegat aconseguiren que l'acte fos entranyable, àgil i molt amè , tant per als assistents allà congregats com per l'autora, qui asseguda a la primera fila d'aquella sala contemplava emocionada tot el que passava davant dels seus ulls .



Encarna Roselló i Joan Femenia van exercir amb naturalitat i desimboltura el seu paper com a mestres de cerimònia.



Una xicoteta introducció per part d'una encisadora Encarna, va donar pas a les paraules de Joan Femenía, home senzill i pla, però amb molta sensibilitat i ferma voluntat en la lluita per la defensa de les nostres senyes d'identitat com a País. Joan amb molta soltesa i simpatia va parlar de el “triangle amistós” entre ell, Encarna i l'autora, donant-li unes quantes pinzellades d'anècdotes viscudes en la seua curta però intensa relació, va fer un repàs per la vida de Xelo Llopis, mostrant detalls molt quotidians del seu quefer diari, així com el seu tarannà lluitador.

Les paraules de Joan eren de tant en tant interrompudes per la veu de off d'Esther Villanueva, la qual va voler amb la seua inestimable col.laboració estar present.


Algunes de les paraules de Joan : “…El secret i l´encís de la poesia i el per què ens agrada i apassiona tant, és, entre altres coses, perque mentre llegim, ens transporta a un altre món, el món dels sentiments, amb paraules que ens arriben a commoure i ens fan somniar.

El que pretenem és precísament acostar-vos a la poesia, la poesía de Xelo Llopis, amb l´objectiu que us hi afeccioneu i llegiu poemes perque només aixi, podrem donar-li la categoria que realment mereix. Com deia el poeta Joan Brossa, "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu. El que s'ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia" o el gran Miquel Martí i Pol assegurava:“Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no és capaç de donar-li”……….fem-ne cas, doncs, al poeta i ajudem a acabar ben acabats els seus poemes……………llegim poesía, llegim a Xelo….”

“Tantmateix sóc de l’opinió que per a fer poesía, però, has d’haver nascut amb un do especial i conrear-lo, acaronar-lo, ….s´ha de tenir quelcom que els sevillans defineixen com a “duende”. Xelo Llopis té eixe “duende” que li permet reflectir en un paper totes aquelles emocions que naixen del seu interior i necesita traure........i ausades que ho fa d´una manera commovedora. Cada poema és com un pessic als sentiments i traspua tendresa i emocions i ens transporta, quasi a la velocitat d´un llamp, al seu món interior. Alguns la coneixen com “la bruixeta dels sentiments” perquè connecta sovint amb situacions emocionals dels seus lectors.”



Tot seguit Encarna Roselló va parlar del llibre de poemes: "Guarda'm el secret" dient: “Segurament és el secret menys guardat que té Xelo....afortunadament!!. La senzillesa dels versos, la frescura,la naturalitat, i el seu llenguatge directe em van captivar de seguida. Sempre he dit que m'agrada la poesia perqué amb poques paraules ens pot transmetre molt i Xelo fa seua aquesta premissa i es capaç en dos versos d'encomanar-te molta tendresa i estima”

Si vols pots anar-te'n lluny
però pren la meua mà.

“Xelo Llopis escriu qualsevol pensament, qualsevol idea que li pot sorgir escoltant una cançó, viatjant en cotxe o potser caminant per l'albereda de la seua ciutat. Els poemes que es presenten al llibre són fruit d'una etapa de redescobriment personal; fills de la espontaïnetat i la frescor de pensament i han estat gestats en moments curiosos i fins i tot divertits.Tot és vàlid per escriure eixos pensaments, eixes frases que fan possibles del poema una rao de ser. I ho fa des de la profunditat, d'una persona que es despulla davant de les emocions......"escric des del cor i des de les entranyes, res del que m'envolta m'és indiferent" va dir en una entrevista, i d'aquesta manera, amb una tendresa colpidora ens parla de la il·lusió, la tendresa, l'amor, i escriu....”

“O ens parla també del desamor, la decepció, del pas del temps i el neguit per les absències, sense disfresses i amb l'ànima nua.”

“En definitiva, en aquest recull de poemes podem trobar un ventall e sentiments i emocions als que aparentment hem donat l'esquena no sé si per deixadesa, per la rutina diaria o perqué aquest temps foscos que estem vivint no ens deixa veure'ls amb la espontainetat que ho fa Xelo, ella reflexa els moments que està vivint diàriament com a prosa de que la vida està plena de sentiments i de sensacions, i com una formigueta aconsegueix que paraula a paraula, vers a vers, autora i lector ens endinsem en el mateix camí”

A continuació alguns dels assistents en connivència amb els organitzadors van posar veu a una selecció de poemes:








1) Vicent Ibars: Trenc d´Alba i Amb els cinc sentits
2) Carmina Dominguis: Per estar junts i S´estimaven
3) Juanjo Sala: Sortim al carrer i Desitjos intims
4) Diana Santiago: De menuts i Com a un nadó
5) Jaume Ivorra: Estime a la gent i Al meu pare
6) Carme Serra: Cada mati i Amics
7) Manel Arcos: Vaig a preparar i l’atzar
8) Encarna Roselló: Aclucada d´ull i Guarda´m el secret
9) Joan Femenía: Asseute i Bona nit tristesa
10) Sterxu Villanueva: 1,2, 3……. i Benvolgut Cavaller.





Es van projectar imatges de l'autora, tant de la seua vessant més pública com del seu àmbit privat.


Una emocionada Xelo Llopis va prendre la paraula per agrair a tots els assistents la seua companyia i la inmesa il · lusió de la qual havia estat testimoni i part en aquell acte. Llegint finalment un poema escrit a quatre mans, les seues i les de Fidel Picó.


                                                      Nits de foc
I

No hi ha nits fredes
si t’endinses en els somnis !.

II

Hi ha nits de cotó fluix,
de llençols desfets,
de llambordes enceses.
“He tingut un somni” –va dir aquell.
‘Doncs jo el vull exercir i ara’,
li va dir abraçant-se a ell.
I tot va començar.
Les flames imparables de la llar de foc
enfilaven el mercuri roig
a quotes d’ocell que anhelava
el cim més alt.
Ambdós van exercir dos somnis fosos en un.
La síntesi de les nits de foc
havia estat acomplerta !.

A la sortida de la Sala d'Audiovisuals del Museu de Xàbia, els esperaven unes ampolletes de mistela vingudes des de Xaló.

Després un bon grapat dels assistents van sopar en un restaurant proper, on el vi, va ser el perfecte aliat a una nit màgica i que encara es va allargar fins ben entrada la matinada.


Trobades com aquestes, no només serveixen per donar a conèixer un llibre de poemes, va molt més enllà, posen de manifest la força i l'espenta per mantenir viva la flama de la nostra cultura i les nostres arrels.





dimarts, 12 de febrer del 2013

Benvolgut cavaller 3



Benvolgut cavaller,
no mal interprete el meu silenci
perquè és en silenci
quan puc parlar
d'aquest amor captivador,
si em mira
no em veja
com un roure dur i robust
només amb el seu miratge
el desig d'abraçar-lo em fon
però no ho faré
vosté només viu
a dins meu
i això
al món
al cap i a la fi
tant se li'n dóna.

-Xelo Llopis-

Imatge: pàgina del FBK "El creador de espejismos"

diumenge, 10 de febrer del 2013

T'he vist




T'he vist
de lluny
pels carrers solitaris
gairebé adormits
caminant pausat
rostre serè
gest amable
t’he vist
en  mirar-me
una ànima assedegada
queda sadollada

-Xelo Llopis-

Imatge: John Stevenson

dimarts, 5 de febrer del 2013

On vas ignorant?







On vas ignorant?
no te n’adones
que el calendari avisa
i ja és hora de tornar,
el camí  t'és desconegut
la fosca i el fred et glaçaran el cor.

Tira cap a casa!

On vas ignorant?
no te n’adones
la teua primavera s'ha assecat

sense fulles ni rebrots

i des d'ara
només podràs veure
florir els ametllers


-Xelo Llopis-

Imatge: Leszek Paradowki

divendres, 1 de febrer del 2013

Lletres




De què em serveix l'abecedari
si li falten les lletres del teu nom?

-Xelo Llopis-

Imatge: Kai Pannen