dilluns, 15 de juliol del 2013

Pèndol



Si la mires bé
és com un pèndol 
sense aturar
el somriure
va de la gaubança
a la por 
del desensís 
al silenci.

De tant en tant
quan ningú la veu 
de vegades 
plora

 -Xelo Llopis-
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

4 comentaris:

  1. Unknown15 de juliol del 2013, a les 16:36

    Però quan ningú la veu...

    Molt bonic Xelo

    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Unknown15 de juliol del 2013, a les 18:17

    i els dies es fan nits... i les nits s'allarguen massa...

    ResponElimina
  3. Yeti Barna15 de juliol del 2013, a les 21:58

    Uns versets amb un cert aroma de tristor.
    Molt bonics.
    Una besada dolça.

    ResponElimina
  4. Jordi Guerola18 de juliol del 2013, a les 13:53

    Llàgrimes en silenci... preciós!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)