dissabte, 28 de setembre del 2013

Inventari






A la prestatgeria de l'ànima,
una enciclopèdia de dubtes 
una antologia d'absències
manuscrits de no m'oblides
receptaris de somriures
apunts de benvinguda
manuals d'amor sincer
un volum de decepcions
un bloc de llàgrimes seques

-Xelo Llopis-

(Setembre 2012)

dilluns, 23 de setembre del 2013

Esperant la son



I mentre espere la son
tanque els ulls
ixen a ballar 
somnis i vivències 
cabòries i febleses 
angoixes i desitjos 
gojos i tristeses
i la son 
no ve 
la pista de ball 
s'omple de gom a gom 
i tots els neguits
i totes les joies 
s'agafen de la cintura 
i ballen a la conga 
però la son 
la son
no ve

- Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

dijous, 19 de setembre del 2013

"Guarda'm el secret" Dénia 7 de setembre de 2013



Des que "Guarda'm el secret" va veure la llum, ha estat entrant i sortint de La Marina, el 7 de setembre va estar a Dénia, i ho va fer gràcies a un bon grapat de bona gent que des del primer moment han estat ací donant ànims i encoratjant-me.

En aquesta ocasió el xiulit el va donar Txin Javier Ruiz i aprofitant l'exposició col.lectiva d'art que a l'edifici Baleària es feia i en la qual ell mateix participava va voler aprofitar l'espai perquè a l'art se li uniren versos i música.


XELO I EL SEU SECRET A DÉNIA.


Hi havia una vegada un rebost, on les seues prestatgeries estaven plenes de paraules dolces, mots que somriuen, carícies, enyors, estimes....., en ell, en el raconet més arrecerat hi han nadons i menuts que tenen por, i una xiqueta, Laura, que es prepara per a la funció....., hi han unes espardenyes a la vora d'unes sabates de tacó, un café, un pa untat amb tendresa, el pare, uns amics i un secret. És així com va arrivar "Guarda'm el secret" a mi, a través del blog de Xelo "Un rebost de paraules", i molt de temps abans de coneixer-la en persona.



Vaig conèixer a Xelo un vespre a València, portavem mesos preparant la presentació a Xàbia; Xelo, Joan i jo, i a través de missatges de text i uasaps haviem creant molta complicitat sense haver-nos vist els ulls. Fins a l'últim minut de l'encontre encara bullien el mòbils, neguitosos com estaven per la nostra trobada . Res em va decebre, aquesta gran dama, era tal qual l'havia imaginat, tal qual són els seus versos, senzills i propers.






I és a partir d'ahí que hem anat cultivant una amistat feta d'il.lusions, confidències, somriures, neguits, nervis i km, molts km. de carretera..... així que ben bé vos puc dir, que aquesta dona tosssuda, com a ella li agrada dir que és, lluitadora, compromesa en la defensa dels drets socials, la nostra llengua i la nostra cultura,  valenta e inquieta, no és per això d'extranyar que a més a més d'escriure faça teatre , és alhora una dona tendra, generosa, oberta, capaç d'emocionar-se amb un petit gest i amb els braços sempre a punt per a donar una abraçada.

En "Guarda'm el secret" trobem un reflexe del que és Xelo, una persona generosa que sap estimar, i que a poc a poc va despullant-se davant les emocions i amb una tendressa colpidora ens parla de la il·lusió i l'amor, de la lluita i ens empeny a sortir al carrer,  o ens parla també del pas del temps i el neguit per les absències, i ho fa sense disfresses, amb l'ànima nua.

En aquest poemari publicat per l'editorial Germania dins la col·lecció "Mil poetes i un país" Xelo es fa pessigolles al mapa dels sentiments i ens trau cap a fora emocions a les que aparentment li hem donat l'esquena, no sé si per deixadesa, per la rutina diaria o perquè aquest temps foscos que estem vivint no ens deixa veure'ls amb l'espontaneitat que ho fa Xelo, ella reflexa els moments que estem vivint diàriament com a prosa de que la vida està plena de sentiments i sensacions, i com una formigueta aconsegueix que paraula a paraula, vers a vers autora i lector ens endisem en el mateix camí.


M'agradaria acabar llegint-vos un poema que Fidel Picó va dedicar a Xelo i a la seua poesia i en el qual em sent reflectida en aquest versos que escriu, per que a mi, igual que a ell també, se m'abraonen amb vehemència un conjunt de sentiments en llegir la poesia de Xelo LLopis.


  

SOBREVOLANT



Al matí, al migdia, m’arriben els teus poemes.
Traspassen la velocitat de la llum
sobrevolant els meus batecs
també d’altes i sentides volades,
i penetren als meus murs de cotó fluix.
Mentre, cau aigua, i el meu tedi
deixa pas a la lectura dels teus seculars crepuscles,
onades que xopen el meu buit.
Una pluja de mots se m’abraona amb vehement alçada.
Traspasses el pont dels escollits;
el llaç necessari a tants cordons
segmentats, perduts a la intempèrie
o desballestats per tants segles rutinaris de misèria.
Plou i és primavera i les flors dels ametllers
dibuixen de blanc i claredat els meus túnels.
És quasi cada dia, i de reüll miro el mòbil.
D’amagatotis...esguardo els teus núvols blancs
com nates impossibles. Miro la pantalleta
per si hi ha un avís.
Guaita !, vibren els ocellets del sud.
Em sobrevolen llurs batecs, travessen l’Ebre
amb els seus ponts. És primavera i em cau
una pluja de mots se m’abraona amb vehement alçada.


MOLTES GRÀCIES!.



A partir d'aquestes dolces i entranyables paraules d'Encarna Roselló va començar el recital, agraïda a tots els que van voler participar, d'uns ja ho sabiem però entre el públic assistent altres van voler participar de forma espontània






Rosa Montero: Fer l'amor amb tu


Laura Beltran: Mare


Luis Beltran: Quan vullgues


Laura Mequinenza, no perdia detall amb la seua càmera



 Jaume Ivorra: Estime la gent i Pare


 Isabel Martí: Per tu i Pluja als ulls


Diana: Abraçada i De major vull ser



 Paco Bertomeu



 Juanjo Sala: Sortim al carrer i Desitjos íntims



Txin: No em penedisc



 Víctor Moya: Si vols i Amics


 Vicent Ivars: Un cafè (sort que Joan Femenia encara no hi era)


Inma Campos: Guarda'm el secret



Àngels Gómez: Laura, I succeïx


La gran Inma Sancho: Mira't



El meu Víctor: Maleït despertador 


 Dolors Alexandre : Un bocí de tendresa




 Vicent Balaguer: Per estar junts



La inestimable col.laboració de Joaquim Boscà que va voler participar com millor sap, amb la guitarra



Encarna Roselló: Dubte i desig i Recordar





Xelo Llopis: Inventari i Setembre






Per finalitzar un concert improvisat de guitarra i bandoneó amb Joaquín Boscá i Fernando Gotan

















I ara un "relaxing cup" , però nosaltres amb un bon entrepà regat amb cervesa fresqueta




Celebrant que els Jocs Olímpics s'anaven a Japó














Amb dues bones amigues del cor de La Costera



Fotos: Txin Javier Ruiz  (gràcies)