divendres, 28 de juny del 2013
Xàtiva
Peus arrelats
d'ací sóc
ací estic
en aquest poble
que Jaume I
va convertir en ciutat
però em sent de poble
el cor em batega
al seu compàs
la gaubança la faig meua
em dol el seu pesar
sóc del color
dels seus carrers
de l'olor i els sons que l'envolten
de Casa Xulla al Palasiet
del carrer Sant Josep
a l'Albereda
al carrer Segurana vaig nàixer
el Barri de Sant Feliu
em va criar
de la Cova dels Coloms
al Castell
del riu de Vallés al d'Alboi
enmig la séquia Murta
de l'estret de les aigües
a la cova negra
del Puig a la Serra Vernissa
dilatada història la teua
per tots coneguda
de la meua però
en saben
els teus carrers
-Xelo Llopis-
dijous, 27 de juny del 2013
Guarda'm el secret, ara a Barcelona i Canet de Mar
"Guarda'm el secret" (Xelo Llopis) de la mà de "Poemes de la nina libèl.lula" (Miquel Català) se'n van de viatge ... estarem
el 12 de juliol a Barcelona Llibreria Alibri, carrer Balmes 26 a les 19h.
l'endemà el 13 estarem a Canet de Mar a les 20h al "Dau de set" a la Plaça Macià, 6
A més de donar a conèixer els poemaris farem un recital de poesia i millor serà si comptem amb la vostra col·laboració
dimarts, 25 de juny del 2013
Done fe
Done fe
l'estima i la tendresa
existeixen
de tant en tant
t'ixen al camí
no les cerques
però si les veus
et donaran la mà
acarona-les
amb suavitat
són fràgils
com els somnis
i es poden esmicolar
-Xelo Llopis-
dissabte, 22 de juny del 2013
Tal com és
A Encarna Roselló
Té el somriure dolçels ulls de cotó fluix
la frescor de la rosada
l'emoció a frec de pell
té els braços sempre oberts
la mà roman estesa
disposada a acaronar
té la taula parada
amb pastissos de tendresa
un rebost
ple de licor d'alegria
té una bicicleta
i ganes de ballar
també té la mar
té gana
deixem-la
i el món es menjarà
té la clau que encén el sol
té un tresor
curull d'amor
i nosaltres
ens l'estimem
no pel que té
més bé
per com és.
-Xelo Llopis-
dimecres, 19 de juny del 2013
dimarts, 18 de juny del 2013
Nuesa -cançó-
M Teresa Martínez Sentís, tot amabilitat ha tornat a posar música i veu a un poema meu "Nuesa" dolça veu d'aquesta encantadora dona
http://www.goear.com/listen/dc30098/nuesa-musica-i-veu-m-teresa-martinez-sentis
http://www.goear.com/listen/dc30098/nuesa-musica-i-veu-m-teresa-martinez-sentis
diumenge, 16 de juny del 2013
Presentació Miquel Català "Poemes de la nina libèl.lula" Almussafes 14 juny 2013
Va ser un plaer l'encàrrec rebut, presentar el poemari de Miquel Català "Poemes de la nina libèl.lula", per poder expressar la grandesa de la seua poesia ... va ser a Almussafes el 14 juny 2013
ANTONIO SKARMETA escriptor xilè va dir “La poesia no és
de qui l'escriu, sinó de qui la necessita” i pel que veig almenys als que estem
ací se'ns fa necessària.
Pels que no sabíem de la seua existència, Miquel va
irrompre en les nostres vides a través de la xarxa, a mi en particular, em va arribar en la seua etapa més
reivindicativa i critica al model de societat actual, sempre amb
el puny en alt i ple missatges fortament carregats, des de la seua vessant més lluitadora, …de
tant en tant, el puny es tornava mà, però no una mà qualsevol, una mà
càlida i dolça, que volia compartir amb
tots nosaltres un bocinet de tendresa vestida de poesia, primer era la d'uns
altres, a poc a poc, al final de cada poema apareixia el seu nom (l'artístic)
així quasi a diari, de manera que …. ens
ha mal acostumat, perquè llegir la poesia de Miquel, és una de les
millors addiccions que un pot tenir.
Cada poema de Miquel és un pessic als sentits, ens sacseja
l'ànima i d’una manera subtil , ens convida al somni i també a la reflexió.
Res li és aliè i vers a vers com puntes de coixí va teixint
una teranyina de la que no volem alliberar-nos.
La poesia d'aquest home ben arrelat a la seua terra, i als
moments que per generació li ha tocat viure , ens fa viatjar per l'extensa
geografia dels sentiments, de nord a sud: de
la por… al plaer, d'est a oest: des
l'estima… a la ràbia passant pel desig i els somnis.
Amb els seus versos , gaudim de l'aventura de
l'exaltació dels sentits i sovint …. ens trobem amb el redós de la nostra
intimitat
La imaginació de Miquel, com la seua nina libèl·lula, té ales i vola tan alt
com pot, entre núvols de cotó, blancs o
rojos, pel cel serè d'un capvespre plàcid de mar o de muntanya, però sobretot sap capbussar-se en el cor
del seu món interior, i com ell diu "el
centra i desconcentra" i és ací en el seu inabastable món
interior, on s'adquireixen els matisos més vius i l’esclat més intens , on les
paraules deliciosament enfilades s'assemblen a una partitura musical.
En llegir els seus versos i conèixer-lo una poc com a
persona, amb certa modestia , m'atreviria a dir que Miquel és un lúcid
sensual, que intenta i a
més arriba a aconseguir-ho , lligar els instants que conformen cada moment viscut, o somiat, conscient com és de la qualitat efímera de tots els plaers.
Lluny de les disfresses, amb cada vers es desfà d'una
peça de roba, deixant al descobert la seua ànima, per descubrir-nos el
seu món interior, rodó, gran o petit ,
les debilitats, les pors, el implacabe pas del temps, amb els seus hiverns, primaveres, estius… i el seu ésser més íntim, reflexiu i potser
més pausat, però no quiet,
de la tardor, que està plena de llum i colors però sobretot de vida.
Encara que ell si en sap més, els seus versos com els
d'aquella bellíssima cançó són "senzills
i tendres" vénen embolicats com per a regal i farcits de simbolismes és fàcil trobar: cercles,
mons rodons, petits o grans, somnis, naufragis, atzars, fades, sirenes, palmeres i algun tango….
gotes de mar o de pluja.
Si la seua poesia tinguera olor o gust, podriem percebre
la salabror del mar i l'aroma … de romaní i timonet, …. sens dubte els paisatges que l'han
acompanyat són ben presents en el poemari.
En el poema “GOTA DE MAR” apareixen alguns d'aquests
simbolismes esmentats:
GOTA DE MAR
viatger errant
impenitent caminant
nàufrag oníric
entre la pluja d'estels i l'oceà
entre planetes redons
em segueix un rastre
de formes sinuoses
cercles de llum
que petit i que gran és el meu món
nina del somriure
i tu ets, vida meua
per atzar
la meua salvació
quin vent més fresc
em porta flaires
de timonet i romaní
i una gota de mar
Altres vegades es descorda poc a poc, amb molta subtilesa
fins a quedar nu, posant al descobert la seua esencia, aquella que roman
intacta, com mostra els seus poemes evocant la infantesa
La poesia de Miquel Català, ve sense prospecte, però és
com alguns medicaments, té efectes secundaris, mai et deixa indiferent.
No us sorprengueu, si en obrir el poemari que ara
presentem per qualsevol de les seues pàgines , escolteu algun so, ja us he dit
abans que aquestos versos tenen alada la musicalitat, i és posible escoltar els
batecs del seu autor, que ha posat el sentiment més tendre en cada vers,
perquè a nosaltres , ens arriben en forma de caricia.
A aquesta Nina que ens té corpresos li desitge llarga
vida com a font d'inspiració del seu autor , ja que per a tots
nosaltres, és un goig per als sentits llegir els versos que per
ella brollen.
Enhorabona Miquel
dimecres, 12 de juny del 2013
Instant
Del pati de butaques
a les bambolines
per contemplar
en aquell immens escenari
la representació de la vida
tímidament
com de prestat
va pujar a escena
somreia emocionada
la vida
havia decidit
mirar-la als ulls
posant-li un vers als llavis
un instant feliç
sublim instant
s'apagà la llum
va caure el teló
de nou el silenci
per romandre
entre bambolines
-Xelo Llopis-
Imatge: http://deliriosviperinos.blogspot.com.es/2009_04_01_archive.HTML
Cor esqueixat
Va
renta't la cara
pinta't els ulls
posa't color a les galtes
potser així
allunyes aquest malson
que arrossegues
i tot el seguici malenconiós
que portes dins
has de sortir al carrer
i ningú no ha de saber
que tens el cor esqueixat
-Xelo Llopis-
Imatge: Benoit Courti
dilluns, 10 de juny del 2013
"Guarda'm el secret" cap a Pego
dissabte, 8 de juny del 2013
Mesurar
Si es poguera llepar
l'amor faria gust a mar
confident
de la dansa
dels nostres cossos
ballant sota l'aigua
si l'amor
canviara de nom
s'anomenaria enyor
el que sent
quan t'hi pense
i no t'hi veig
com l'enyor
d'haver-te abraçat
i la tristesa
de veure com t'allunyes
si es poguera
mesurar l'amor
sabries
quant t'estime
-Xelo Llopis-
dijous, 6 de juny del 2013
Per tu
Per tu
he vist un món
de somnis
possibles
d'estima
sense mesura
bell
com el desig
d'abraçar-te
silenciós
com una carícia
llampant
com el teu esguard
-Xelo Llopis-
Imatge: Sergio Cerchi
Pluja als ulls
La dona que em mira
des de l'espill
té pluja als ulls
la mirada trista
somriu amb timidesa
conec el gest
darrere d'aquest somriure
amaga al món
misèries i desencisos
voldria abraçar-la
el vidre glaçat
m'ho impedeix
no em diu res
segueix callada
però aquests ulls
plens de pluja
parlen per ella
-Xelo Llopis-
Imatge: http://marabc.tumblr.com/
dimarts, 4 de juny del 2013
A un amic
A Joan Femenía
Si el mireu
de dalt a baix
veureu un home
d'aspecte fornit
valent, trempat,
resolutiu
seriós, aguerrit
camperol
ben disposat
potser en aparença
vos desconcerte
seguiu mirant
hi ha molt més que façana
és fàcil veure
el seu interior
està fet
de pasta de full
farcida de cabell d'àngel
i bonhomia.
-Xelo Llopis-
és fàcil veure
el seu interior
està fet
de pasta de full
farcida de cabell d'àngel
i bonhomia.
-Xelo Llopis-
dilluns, 3 de juny del 2013
Faria de tu
Sols imaginar-te
amb la serenor
del teu esguard
faria un gronxador
dels teus llavis
un núvol tou
de les mans
la carícia perdurable
del teu cos
un verger
indrets ardents
amatent a descobrir
però si et tinc a prop
no sé si sabria
què fer amb mi
-Xelo Llopis-
Imatge: http://lumadoor.blogspot.com.es/2009/11/blog-post_5627.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)