diumenge, 28 d’octubre del 2012

Un paper



Massa temps de silenci
ja no sé parlar
la veu fuig
les paraules naixen mudes,
dóna'm un paper
t'ho contaré tot.

-Xelo Llopis-

Farmaciola




Hi ha moments
de debilitat infinita,
solitud immensa
tristesa adherida a la pell
impossible de desenganxar,
bon moment per obrir
la farmaciola on guarde
dies lluminosos,
bocins de vida plena
escrits en xicotets 
trossets de paper
per no oblidar-me’n
agafe un a l'atzar
me'l prenc
i endavant.

-Xelo Llopis-

Poble malalt



El poble està malalt,
el poble s'asfixia,
de les urnes va venir
un mal endèmic
balafiant a mans plenes
d'impunitat per als  poderosos
desgavells per tot arreu
xafa al dèbil, nodrix al fort.

Ara, comença la metàstasi 
en totes les artèries
els vampirs li xuclen la sang
amb discursos grandiloqüents,
buits de continguts
plens de fal·làcies.

El poble necessita amb urgència
un trasplantament múltiple d'òrgans
els que té estan putrefactes
urgix renovar i omplir-los
de bells valors, nous  ideals,
d’esforç , empenta
i fermesa en la lluita col.lectiva.

El poble s'asfixia
amb el fil de veu que li queda
reclama l'oportunitat
de recuperar per refer 
la vida que li estan prenent.

-Xelo Llopis-

dijous, 25 d’octubre del 2012

Perduda


Pobreta de mi,
ni distinguir sé
els punts cardinals
perduda estic,
però puc orientar-me
per la geografia del teu cos,
la melodia de la teua veu,
la bellesa de les teues paraules
no esborres les  petjades
i amb la llum del teu esguard
podré trobar-te


-Xelo Llopis-

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Silenciosament




Tendrament  t’estime,
com als somnis que perseguisc
quin prodigi el teu, foragitar
l’ensopiment d'un cor
que lentament bategava.

Amorosament et pense
mirant-me amb  ulls clucs
per absorbir i retenir
totes les sensacions.

Suaument em creixes
com arrels de setí
dins molt dins.

Silenciosament
vull seguir-te estimant.

-Xelo Llopis-

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Caure






No volia baixar d'aquell bell núvol
sense graons ni baranes
paüra per si es trencava en mil trossos
allà dalt feia niu una ànima somiadora
per covardia o  feblesa
li espantava  veure la vida a ran de terra
el seu núvol era blanc, suau, dolç, tendre

Estimava un somni
amb tanta força!
tot sabent que només era un somni
l’ encoratjava de dia
li donava recer a les nits.

Baixar caient
i després...
què seria d'ella? 
quina lassitud
recompondre's de tanta desfeta

-Xelo Llopis-

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Si véns





Fred
el cor em tremola
però encara hi ha caliu
i llenya seca de taronger
des de la llunyania
m'arriba la teua escalfor
sola no puc revifar aquest foc
em manca l’alè.

Si véns
porta'm una abraçada
farà d'espurna
paüra tinc
a quedar glaçada.

-Xelo Llopis-

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Cartes



Òbric el calaix on guarde
les cartes que no has rebut
per ordenar-les per colors
paisatges
sensacions
les llig en veu alta
com si pogueres escoltar.
Quanta candidesa davall la pell
malgrat les primaveres
que van quedant enrere!

-Xelo Llopis-

divendres, 19 d’octubre del 2012

Darrere del vidre




Darrere del vidre 
la mirada se'm perd
amb el tràfec 
de gent que fora camina
aliens uns dels altres
aliena jo de mi mateixa
potser amb el desig amagat
de buidar un cap
ple d’ evocadors records
d'una sola direcció.

Algú em demana l'hora
torne de cop
tristament descobrisc
que entre la gentada del carrer
ell no hi és
i els núvols de pensaments
irremeiablement segueixen amb mi.

-Xelo Llopis-

dimecres, 17 d’octubre del 2012

No em penedisc





No em penedisc
d'haver estimat
amb el cor obert i l'ànima nua,
amb la ingenuïtat a frec de pell,
ni de mostrar les cartes
ni de no apaivagar l'evidència
ni del risc d'anar contracorrent
ni dels somriures
que m'han arrencat
ni de les llàgrimes 
que m'han mullat.

No em penedisc
de les hores hostatjat als pensaments
ni d'abraçar somnis
ni de sembrar primaveres a la tardor
ni del plaer d'haver-me perdut pel teu cos
ni del gaudi per veure't
ni de l'angoixa de perdre't.

No em penedisc
d’haver-te viscut
ni d'haver-te estimat
ni de estimar-te encara.

-Xelo Llopis-

Imatge Beth Parnaby

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Pujaré a un tren




Pujaré a un  tren
destinació l'abraçada,
m'acompanyen
tots els meus fantasmes,
amb sort aniran baixant
en cadascuna de les estacions
un a un
poc a poc.

Alleugerir l'equipatge
massa pes
per a una esquena castigada
una pell famolenca de carícies
un cor assedegat de pau.

Pujaré a un  tren
en arribar a l'andana
cercaré  l'abraçada.



-Xelo Llopis-

divendres, 12 d’octubre del 2012

Dibuixar




Sovint
dibuixe  el món on sojornar
posant l'ànima en cada traç
invente colors tan càlids
com l'esguard
de qui m'ha estimat
lluents com la llibertat 
on al despertar no haja de lluitar
fruiters curulls de somriures
abraçades d'escuma de mar
sense boira ni tempestes
sense basarda ni recança
sovint
me n'oblide
mai vaig saber dibuixar.

Xelo Llopis

Indiferència




Quanta tristesa s'hi amaga

darrere la indiferència?


-Xelo Llopis-

Imatge: Gaurav Singh


dimecres, 10 d’octubre del 2012

Nits




No hi ha nits fredes

si t'endinses en els somnis!

-Xelo Llopis-

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Dis-me






Dis-me
on he de guardar
tanta estima que et tinc
si tots els amagatalls
estan a vessar?


-Xelo Llopis-

Imatge: Jacquelyn Bishak

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Leticia i Aitor






   Charles Chaplin va dir: "La vida és una obra de teatre que no permet assajos".

    I en certa manera així és, cada dia, encara que de vegades no ho semble, és diferent a l'anterior, i ens sorprèn amb un nou repte, cal estar alerta. Així a l'ajuntar un grapat de dies tindrem les escenes que van donant forma i sentit a la vida.

    Hui,  s'alça el teló per a vosaltres, que sou els protagonistes indiscutibles d'aquesta història, i des d'ací vull agrair-vos  de cor que per un moment, hagueu volgut que abandonem el pati de butaques per pujar amb vosaltres a l'escenari i fer-nos participar en aquesta meravellosa funció.

    Nosaltres, no som més que personatges secundaris , de major o menor calat, testimonis dels vostres avatars, uns d’algunes etapes, i altres des del principi de la vostra existència, però personatges al cap i a la fi.

    No oblideu el vostre protagonisme en aquesta història, al llarg de  totes les representacions , haureu d'interpretar molts papers, uns més divertits i tendres, altres més durs i dramàtics, però procureu sempre mirar-se als ulls i anar en la mateixa direcció, tot és més suportable si es fa amb complicitat i estima.

    Aitor, t'estime,.... i ho faig perquè et fas estimar, i també perquè has decidit estimar la dona que tens al teu costat, i per la que jo sent un amor  indescriptible.

    Aitor, si la bondat, la tendresa i la tenacitat tingueren pell, seria com la teua ,  aquest potser siga el teu paper. I com a bon cuiner que eres, procura que en el teu rebost mai falte un pot de bogeria,  què com la sal i el pebre, també és un ingredient bàsic i essencial en l'amor, perquè ahí sojorna la passió.
Leticia eres la dolçor  el somni,  el somriure i l'abraçada … però de vegades també la desesperació ... quan això passe, atura't …. no defallisques,... respira fort ... mira al teu costat, mai estaràs sola per seguir  endavant.   A tu t'encomane un paper també important, que en el vostre dia a dia no faça niu la rutina i que la flama del respecte i l'amor no s'apague mai.
I si alguna vegada us dóna un atac de fluixedat recordeu-vos mútuament, tot el que vos ha portat fins ací.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

M'agradava





M'agradava
el color de la teua veu
el xiuxiueig els teus ulls
el tacte dels teus llavis
l'aroma del teu somriure
assaborint la tendresa
a cau de pell !!


- Xelo Llopis-