divendres, 19 d’octubre de 2012

Darrere del vidre




Darrere del vidre 
la mirada se'm perd
amb el tràfec 
de gent que fora camina
aliens uns dels altres
aliena jo de mi mateixa
potser amb el desig amagat
de buidar un cap
ple d’ evocadors records
d'una sola direcció.

Algú em demana l'hora
torne de cop
tristament descobrisc
que entre la gentada del carrer
ell no hi és
i els núvols de pensaments
irremeiablement segueixen amb mi.

-Xelo Llopis-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada