Darrere del vidre

Darrere del vidre 

la mirada se'm perd

amb el tràfec 
de gent que fora camina

aliens uns dels altres

aliena jo de mi mateixa

potser amb el desig amagat

de buidar un cap

ple d’ evocadors records

d'una sola direcció.

Algú em demana l'hora

torne de cop
tristament descobrisc

que entre la gentada del carrer

ell no hi és

i els núvols de pensaments

irremeiablement segueixen amb mi.

-Xelo Llopis-