Tendrament
t’estime,
com als somnis que perseguisc
quin prodigi el teu, foragitar
l’ensopiment d'un cor
que lentament bategava.
Amorosament et pense
mirant-me amb
ulls clucs
per absorbir i retenir
totes les sensacions.
Suaument em creixes
com arrels de setí
com arrels de setí
dins molt dins.
Silenciosament
vull seguir-te estimant.
-Xelo Llopis-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada