dimecres, 24 d’octubre de 2012

Silenciosament




Tendrament  t’estime,
com als somnis que perseguisc
quin prodigi el teu, foragitar
l’ensopiment d'un cor
que lentament bategava.

Amorosament et pense
mirant-me amb  ulls clucs
per absorbir i retenir
totes les sensacions.

Suaument em creixes
com arrels de setí
dins molt dins.

Silenciosament
vull seguir-te estimant.

-Xelo Llopis-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada