Por

Por d'emmudir
quan les paraules 
passegen pels  llavis
sense poder eixir
amb elles 
palpant alguna fuita
per fugir
d'aquest silenci.

-Xelo Llopis-

Callada

Si calle 
no és per manca de paraules
en tinc un sac,
és la força del costum
d'entropessar amb el teu silenci



-Xelo Llopis-

Imatge: Max Gasparini

Un paper

Massa temps de silenci

ja no sé parlar
la veu fuig

les paraules naixen mudes,

dóna'm un paper

t'ho contaré tot.

-Xelo Llopis-

Callar

Ja sé estar en silenci, 
he d'aprendre a callar.

-Xelo Llopis-

Jocs d'estratègia

Te n'adones vida meua?,

som hàbils en jocs d'estratègia,

sovint fem la nostra particular

revolució dialèctica,

solucionem com pocs

tots els despropòsits socials,

les follies dels de dalt

les misèries dels de baix.

Te n'adones vida meua?
després, casdascú al seu lloc

potser algun dia,
parlarem de nosaltres.

-Xelo Llopis-

Desxifrar-nos

A poc a poc  hem après

un llenguatge de signes, senyals i codis,

amb ells alleugem la distancia

per a convertir-la en un fil invisible,

del silenci va néixer la conversa, 
sense adonar-nos enmig

d'aquesta constel · lació de somnis

hem trobat la clau per desxifrar-nos

(Xelo IProu)

Del poemari “Guarda’m el secret”

Ed. Germania 2012