dimecres, 3 d’octubre de 2012

Leticia i Aitor






   Charles Chaplin va dir: "La vida és una obra de teatre que no permet assajos".

    I en certa manera així és, cada dia, encara que de vegades no ho semble, és diferent a l'anterior, i ens sorprèn amb un nou repte, cal estar alerta. Així a l'ajuntar un grapat de dies tindrem les escenes que van donant forma i sentit a la vida.

    Hui,  s'alça el teló per a vosaltres, que sou els protagonistes indiscutibles d'aquesta història, i des d'ací vull agrair-vos  de cor que per un moment, hagueu volgut que abandonem el pati de butaques per pujar amb vosaltres a l'escenari i fer-nos participar en aquesta meravellosa funció.

    Nosaltres, no som més que personatges secundaris , de major o menor calat, testimonis dels vostres avatars, uns d’algunes etapes, i altres des del principi de la vostra existència, però personatges al cap i a la fi.

    No oblideu el vostre protagonisme en aquesta història, al llarg de  totes les representacions , haureu d'interpretar molts papers, uns més divertits i tendres, altres més durs i dramàtics, però procureu sempre mirar-se als ulls i anar en la mateixa direcció, tot és més suportable si es fa amb complicitat i estima.

    Aitor, t'estime,.... i ho faig perquè et fas estimar, i també perquè has decidit estimar la dona que tens al teu costat, i per la que jo sent un amor  indescriptible.

    Aitor, si la bondat, la tendresa i la tenacitat tingueren pell, seria com la teua ,  aquest potser siga el teu paper. I com a bon cuiner que eres, procura que en el teu rebost mai falte un pot de bogeria,  què com la sal i el pebre, també és un ingredient bàsic i essencial en l'amor, perquè ahí sojorna la passió.
Leticia eres la dolçor  el somni,  el somriure i l'abraçada … però de vegades també la desesperació ... quan això passe, atura't …. no defallisques,... respira fort ... mira al teu costat, mai estaràs sola per seguir  endavant.   A tu t'encomane un paper també important, que en el vostre dia a dia no faça niu la rutina i que la flama del respecte i l'amor no s'apague mai.
I si alguna vegada us dóna un atac de fluixedat recordeu-vos mútuament, tot el que vos ha portat fins ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada