Caure

No volia baixar d'aquell bell núvol

sense graons ni baranes

paüra per si es trencava en mil trossos

allà dalt feia niu una ànima somiadora

per covardia o  feblesa

li espantava  veure la vida a ran de terra

el seu núvol era blanc, suau, dolç, tendre

Estimava un somni

amb tanta força!

tot sabent que només era un somni

l’ encoratjava de dia

li donava recer a les nits.

Baixar caient

i després...

què seria d'ella? 

quina lassitud
recompondre's de tanta desfeta

-Xelo Llopis-