Si m'has de fer algun regal deixa quieta la cartera no vull joies pots regalar-me un parèntesi deixant fora la voràgine que ens engoleix totes les equacions que no volem resoldre dins les nostres mans entrellaçades un mar de desig i la complicitat del silenci que tant sap de nosaltres. -Xelo Llopis-
Sols imaginar-te amb la serenor del teu esguard faria un gronxador dels teus llavis un núvol tou de les mans la carícia perdurable del teu cos un verger indrets ardents amatent a descobrir però si et tinc a prop no sé si sabria què fer amb mi -Xelo Llopis-
Si em mires tremole si m'acaricies em desfaig si xiuxiueges sona la música si m'abraces quede sense alè i si em beses ai si em beses! vés a saber per on et sortiré -Xelo Llopis- Imatge: Kalle Becker
·Pel passadís de la mirada
coincidiren el dubte i el desig
el desig caminava sol
el dubte anava amb el seny
arribaren les mans, s'aliaren al desig
el seny ja s'esvaí
el dubte es va retre al desig,
les mans sabian que fer.
(Xelo IProu) -4 gener 2012-