I provant provant
hem arribat fins ací
sense full de ruta
ni manual d'instruccions
ni frases solemnes
dites des d'un púlpit
sense testimonis
sense saber com seria
caminar a l'uníson
perquè volíem.
I provant provant
descobrirem l'estima
els solcs de la pell
vetllen la memòria
de les hores viscudes
aquestes mans arrugades
parlen més
que els nostres llavis
amb un alfabet
sense lletres
sols carícies i mirades.
I provant provant
desitjaria amb tu
seguir caminant.
-Xelo Llopis-
Que bonic Xelo, Veig que provant descobreixes que pots caminar frec a frec amb qui estimes...De primer tot són flors i violes, però si quan les mans ja són arrugades pel pas del temps, continues fer camí amb la mateixa persona, és que la prova, va valer la pena...
ResponEliminaPetonets.
una abraçada M Roser
EliminaEl camí pot ser dur i costerut, però amb amor i complicitat és pot arribar molt lluny.
ResponEliminaProvant, provant un amor pot durar tota la vida.
M'agrda. té com musicalitat i un desig final plàcid.
ResponEliminaDiuen que els solcs de les mans diuen molt i, crec que és cert. En aquest poema les mans parlen de llibertat, maduresa i d'experiència... Per què quin sentit té l'introspeccció sinó és per oferir el millor d'un mateix, oi? En aquest cas el verb més present és la constància, el rumb regular cap a l'amor...
ResponEliminaXelo amb els teus poemes et fas estimar...
Per molts anys...
Ens passem el temps provant i decidint, decidint i provant....i tu, provant, provant, l'amor.
ResponEliminaBonic poema !
ResponEliminaI provant, provant vol dir seguir tastant del que en realitat ens emociona o del nou que descobrim i fer-ho, acompanyats, el caminar resulta més planer i atractiu.
"...els solcs de la pell vetllen la memòria".
ResponEliminaVersos d'enorme dimensió, profunds, que alliçonen.
Que no se t'acabe la tinta Xelo!