Al fons d'un calaix
a contracor
he deixat somnis adormits
ordenats
per colors i aromes
per números i lletres
altres estesos
perquè el sol
els escalfe
per tenir-los sempre a mà
per no defallir
amb la quotidiana voracitat
quan la vida t'empeny
i els altres clamen
-Xelo Llopis-
Obrir el calaix dels somnis desats a contracor pot ésser un exercici alliberador. Bell poema.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
no el tanque del tot per si de cas
EliminaEstà bé ordenar els somnis, perquè no s'extraviïn i tenir-los sempre a mà, però de vegades també és bo improvisar, que surtin espontàniament...
ResponEliminaPetonets.
ben cert Roser, la vida en si mateixa és pura improvisació
EliminaEls somnis, sobretot els de colors, s'han de tenir sempre a l'abast per omplir un dia massa fosc, un record massa gris.
ResponEliminaBonic poema, és fàcil identificar-se amb el que dius.
poca cosa seriem sense els somnis
EliminaDe ben segur que aquests somnis adormits, despertaran amb immensa harmonia.
ResponEliminaEncantat sempre de llegir-te.
Una besada.
són l'harmonia necessària per a l'alè diari
EliminaM'agrada molt aquets poema. Els versos finals tenen molta força: em semblen preciosos
ResponElimina