No sé si hauríem d'amagar-nos massa... tot és tan cert. L'alegria dels uns i la tristesa (o no ) dels altres. Tot és vida, inevitablement.Malgrat la reflexió que ha provocat el teu poema, t'he de dir que el trobo preciós, les paraules i la intenció.
Igual la teva presencia el farà feliç, no t'amaguis que et perdràs la seva cara de satisfacció.Petonets.
La presència oculta de l'absència.Abraçades, des de El Far!
Doncs a mi quan estàs al meu costat i puc palpar-te (que al meu costat estàs sempre), em fas molt feliç. Una abraçada!.
No puc creure mai que tu puguis fer possible enterbolir cap alegria.Sempre feliç de poder llegir-te.Una besada.
La meua alegria necessita de la teua presència.
De vegades passa, gràcies pels versos i presència, imatge impressiona.
No sé si hauríem d'amagar-nos massa... tot és tan cert. L'alegria dels uns i la tristesa (o no ) dels altres. Tot és vida, inevitablement.
ResponEliminaMalgrat la reflexió que ha provocat el teu poema, t'he de dir que el trobo preciós, les paraules i la intenció.
Igual la teva presencia el farà feliç, no t'amaguis que et perdràs la seva cara de satisfacció.
ResponEliminaPetonets.
La presència oculta de l'absència.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far!
Doncs a mi quan estàs al meu costat i puc palpar-te (que al meu costat estàs sempre), em fas molt feliç. Una abraçada!.
ResponEliminaNo puc creure mai que tu puguis fer possible enterbolir cap alegria.
ResponEliminaSempre feliç de poder llegir-te.
Una besada.
La meua alegria necessita de la teua presència.
ResponEliminaDe vegades passa, gràcies pels versos i presència, imatge impressiona.
ResponElimina