Seriosament
hauria d'anar pensant
a aturar-me un poc
endreçar calaixos
curulls de records
cosir retalls viscuts
en la flassada a mig fer
omplir els racons
buits per tantes absències
mirar per la finestra
passar la vida dels altres
cuinar dolços
amb vells desitjos
espolsar les teranyines de l'enyor
treure la brillantor a la rutina
però ara no,
ara no em ve de gust.
-Xelo Llopis-
Imatge: Masakadu Makiyama
(Octubre 2013)
(Octubre 2013)
Preciós.
ResponEliminaMalgrat no ens vingui de gust és convenient fer endreça. Jo tinc un poema que és la continuació del que dius en el teu:
http://revista.requiemambria.com/?p=3579
m'agradaria llegir-lo ... però no puc obrir l'enllaç
EliminaGlòria ... he pogut llegir-lo ... és una meravella!!!
EliminaJo, AVUI, he d'endreçar els deutes. I fer calaix de nou i en blanc.
ResponEliminaMolt maco, Xelo.
En cada moment fem el que podem, el que sabem. I està bé. Ara no, doncs. Demà, potser. O no. Quan puguem, si podem.
ResponEliminaParaules que respecten el que som en cada instant. Gràcies!
encertada resolució...
ResponEliminaMolt per a hui, per mi. Gràcies.
ResponEliminaAquestes coses s'han de fer quan un te l'estat d' ànim propici, sense perill que els records que hi trobem ens puguin afectar...Bonic poema.
ResponEliminaPetonets
No, encara no. Encara et queda molt per caminar i records que cosir per a omplir el calaix que més endavant ja endreçaràs.
ResponElimina